La Universitat de València participa en l'expedició 'Antàrtida Inexplorada 2018-2019'
L’ecovehicle polar ‘Trineu de Vent’, que realitzarà la primera campanya d'exploració i ciència antàrtica espanyola a partir del pròxim mes de desembre, recollirà dades per al projecte Helio, una recerca de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), en el Parc Científic de la Universitat de València, que té per objecte identificar microorganismes útils en biotecnologia.
El Trineu de Vent és un vehicle eòlic, sostenible per al medi ambient, eficient a nivell econòmic i eficaç per a la recerca en condicions adverses, que portarà amb plena autonomia a quatre exploradors polars per una de les zones més desconegudes i inhòspites de l'Antàrtida. L'objectiu de la marxa és arreplegar dades per a deu projectes científics d'institucions nacionals i internacionals relacionats amb temes diversos, des de la constel·lació de satèl·lits Galileu de l'Agència Espacial Europea (ESA) o la prova de dispositius que viatjaran a Mart, a la cerca de vida en el gel, la contaminació o el canvi climàtic.
D’entre els deu experiments que el Trineu portarà a bord se’n troba un vinculat al projecte Helio, un treball del Laboratori de Biotecnologia i Biologia Sintètica de l'I2SysBio destinat a caracteritzar, mitjançant tècniques de seqüenciació, les comunitats que habiten ecosistemes extrems, i identificar microorganismes que pogueren ser aprofitats en biotecnologia. En aquest últim sentit, l'equip realitza treballs de bioprospecció en ambients naturals o artificials extrems, com ara deserts o plaques solars fotovoltaiques, tot cercant bacteris, gens i enzims amb possibles aplicacions industrials per la seua capacitat per a resistir les difícils condicions climàtiques a les quals es troben sotmesos.
“Antàrtida inexplorada ens ofereix l'oportunitat d'estudiar les comunitats microbianes extremòfiles presents en àrees remotes de l'Antàrtida”, comenta Manuel Porcar, investigador responsable d'Helio en aquest centre mixt de la Universitat de València i el CSIC. “La clau està en la presència de panells solars en el trineu, que actuaran d'atrapa-extremòfils al llarg del seu recorregut i ens permetran conèixer els microorganismes extremòfils que habiten en una regió totalment inexplorada del planeta”, afig.
Antàrtida Inexplorada 2018-2019 recaptarà, a més, dades per a altres nou projectes procedents de diferents organismes: Agència Espacial Europea, Universitat de Maine (EUA), Universitat Autònoma de Madrid, Universitat d'Alcalá d'Henares (UAH), UAH/INTA-CSIC, IDAEA/CISC i Centre d’Astrobiologia (INTA_CSIC), a més d'un treball de l'investigador Alfonso Dávila, que realitza una estada post-doctoral a la NASA.
L'expedició
L'expedició, capitanejada per l'explorador polar Ramón Larramendi –creador i promotor del Trineu de Vent–, farà un recorregut de 2.000 km per una ruta triangular no mai realitzada sense mitjans motoritzats ni assistència externa. Partirà el 4 de desembre de 2018 des de les rodalies de la base antàrtica russa Novolazárevskaya cap a l'interior del continent i en direcció al dom Fuji, el segon punt més alt de l'interior de l'Antàrtida, situat a 3.810 metres d'altitud, on es localitza una base japonesa i on s'han arribat a registrar temperatures de fins a 93’2º sota 0. Si bé l'expedició es du a terme durant l'estiu austral, l'equip haurà de suportar temperatures inferiors a 50º sota 0. Arribaran al cim del dom des de la base científica nord-americana Base Plateau per a iniciar des de Fuji el retorn a Novo al llarg de la segona setmana de febrer de 2019.
Larramendi viatjarà acompanyat d'altres tres experts pilots del Trineu, formats per a l'acompliment de les tasques científiques encomanades en aquesta expedició: Ignacio Oficialdegui, biòleg i especialista en energies renovables; Hilo Moreno, guia i ajudant en la base antàrtica espanyola Juan Carlos I, i Manuel Olivera, enginyer industrial.
Patrocinada per la Fundació Príncep Alberto II de Mònaco i l'agència de viatges Tierras Polares, l'expedició compta amb el finançament d'una campanya de ‘crowfunding’ en la qual han participat 340 persones a títol individual o en nom d'empreses i institucions.
La iniciativa ha sigut destacada per la revista Nature com una important opció per a l'acompliment de ‘ciència neta’ polar.
