Tricicle: "El teatre és un gènere clàssic però s'ha d'adequar als temps"

Tricicle posen amb un exemplar de El Periódico de Aquí (Foto: Pau Borredá)

Han sigut uns referents en l'àmbit del mim per a molts joves artistes, i uns ídols per a més d'una generació d'espectadors. Amb un estil propi i una manera de fer humor inconfusible, han estat capaços de fidelitzar el seu públic i encara avui, després de 33 anys junts, continuen omplint sales i mostrant una força damunt de l'escenari digna d'admirar. Arriben ara a València amb la que serà la seua última obra de creació pròpia. Bits, al teatre Olympia fins a meitat de juny, pot ser la darrera oportunitat per gaudir de la màgia de Paco Mir, Carles Sans i Joan Gràcia. Ells són Tricicle, i amb ells conversem, entre l'admiració i el respecte que inspiren, al pati de butaques de la sala, minuts abans de que comence la funció.

• Les vostres gires solen durar uns 4 anys. Quin és el secret per continuar omplint sales durant tant de temps?
• El secret és haver aconseguit una fidelització cap a un públic molt nombrós que sap que la marca Tricicle és una garantia de riure, de passar-ho bé i d'un estil de teatre molt particular i molt nostre. Crec a més que aquesta gent ha anat portant els seus fills durant tots aquests anys i hem aconseguit així tindre un públic molt heterogeni. Amb nosaltres igualment pot riure un senyor de 80 anys que un nen de 8. Hem sabut trobar un segell per fer riure gent d'edats molt diferents, i aquest és un dels gran valors de Tricicle. Fem un tipus de teatre familiar però amb una exigència a nivell d'humor molt gran.
• Amb aquesta obra tracteu el tema del canvi tecnològic. I Tricicle, com ha canviat des dels seus inicis?
• Hem canviat perquè els temps també canvien. Als espectacles de fa uns anys no s'utilitzaven mòbils ni tablets, i ara aquesta tecnologia s'ha anat introduïnt. A més, a aquest espectacle hem transformat l'escenari en una mena d'ordinador portàtil amb el qual viatgem a través d'infinitat de pàgines web, que és l'excusa per presentar els nostres squetchs.
• De quina manera poden conviure tecnologia i teatre?
• Ara ja hi ha molts espectacles on s'utilitza tecnologia molt nova aplicada a l'obra. El teatre és un gènere clàssic però s'ha d'anar adequant als temps.
• Es pot ser creatiu en un entorn tan pessimista, i més a un escenari com és el vostre; la comèdia?
• La creativitat és una cosa que va independent de la situació conjuntural, si ben és cert que també diuen que en situacions crítiques a vegades l'enginy s'aguditza més que en situacions acomodades. Jo pense que sempre hi haurà creatius. La gent necessita riure, i especialment ara, però l'humor ha estat necessari sempre. De fet la gent és capaç de pagar per anar a veure humor. És tant necessari com això.
• Cada dia els periòdics ens mostren escenes dramàtiques. De quins temes no faríeu mai una paròdia?
• Nosaltres fem riure d'allò que ens agradaria riure com a espectadors. És veritat que hi ha alguns temes amb que no riuríem. Per exemple, de tot allò excessivament escatològic o on intervé l'humor negre, com poden ser les infermetats, malgrat que també s'hi pot fer humor, perquè humor es pot fer de tot, nosaltres no en faríem.
• Haveu sigut uns referents a l'àmbit del mim, i a més ho haveu fet amb un estil molt propi. Temeu que després de Bits, amb la vostra absència, es puga perdre aquest gènere, que potser estiga en l'essència del teatre?
• Hi ha algun que altre grup, però és cert que no han tingut la dimensió que ha tingut Tricicle. Em sap greu pensar-hi, però és probable. Nosaltres creiem haver fet el camí que ens vam traçar, i em anat progressant amb els anys. Tan de bo hi haja una continuïtat, però si no la hi ha, la procurarem nosaltres, creant una segona companyia amb la qual puga representar-se el nostre estil. Perquè nosaltres encara que ens retirem de l'escenari, continuarem produint i dirigint.
• Amb la pujada de l'IVA i totes les retallades, anar al teatre sembla quasi un luxe que no tots es poden permetre. Creieu que la televisió pot significar una via d'escapatòria per a que el teatre arribe a més gent? Vosaltres que haveu fet algunes aparicions a televisió com la sèrie Chooof, de quina manera penseu que poden conviure aquests dos mitjans?
• És difícil. El teatre sempre s'ha vist obligat a lluitar contra gèneres més poderosos, com és el cas de la televisió, i amb l'oferta que dóna la televisió, aquesta és una batalla pràcticament perduda. A més, les televisions ja no aposten pel teatre ni per la cultura en general. És clar que haurien de fer-ho, almenys les televisions públiques, però si un govern puja l'IVA del 8% al 21% vol dir que no té cap sensibilitat per la cultura. Per tant, el teatre ha de sobreviure contra dos enemics tan poderosos com són Internet i la televisió, que són serveis gratuïts i aquesta és una gran arma amb la que conten.
• Després de 33 anys de trajectòria, què vos queda per fer?
• Sempre queden coses per fer. Nosaltres, tant com a actors, com a creadors i com a directors hem fet molt, però crec que podríem seguir fent moltes coses. No hem dirigit òpera, per exemple, ni tampoc hem pogut repetir l'experiència de fer cine. Però tampoc hem sigut una companyia que ens hem obsessionat per fer moltes coses. Ens ha anat molt bé al teatre. Esperem que segueixen eixint projectes, però sense tornar-nos bojos.
• Amb quins moments vos quedeu?
• Ens quedaríem amb totes, perquè totes han sigut filles nostres, i a més han tingut molt d'èxit. Potser la que t'agrada més és la última perquè és la que has fet menys vegades. Però sempre té a veure també que agrade al públic per a que t'agrade a tu també.
• Amb Forever Young esteu experimentat junts la vostra vessant com a directors. Sabent que Bits serà el darrer espectacle de creació pròpia, és aquesta la nova cara de Tricicle?
• Quan acabe la gira de Bits portarem 35 anys junts, i segurament farem un espectacle recollint tot el que hem fet. Jo crec que no deixarem d'actuar, sinó que ho farem quan ens vinga de gust. Buscarem algun musical o alguna obra que tinga a veure amb nosaltres, que siga divertida i original, per produir-la. Sempre que hem dirigit, hem intentat trobar alguna obra que no fóra una més, sinó petites joies com era el cas de Forever Young. El resultat que està tenint és molt bo. Els actors que intervenien ací eren uns cantants molt bons, i ara l'obra s'està fent a Amèrica del Sud. Tant de bo tornem a trobar un altre Forever Young, perquè és una d'aquelles joies que vam caçar quasi per casualitat però que va ser fantàstica.