La Companyia Patrícia Pardo compleix 10 anys en els escenaris
Quatre cadires, una guitarra i dos ¿trompes?. A la Companyia Patrícia Pardo no li cal més escenografia per a posar en peu la seua obra "El fandango de Marx". Amb ella obriran un any de celebracions en què compleixen una dècada als escenaris. No és l'únic aniversari. Ja són 20 els anys transcorreguts des de que la pròpia Patrícia Pardo va debutar com a professional. A més, amb este muntatge, la companyia actuarà per primera vegada en la seua història en el Teatre Rialto. Serà del 26 al 30 d'abril.
"El fandango de Marx" és un cant a la perifèria, que combina la gestualitat del clown i els malabars i equilibris circenses amb el teatre delirant, esguitat de música tradicional valenciana (jotes, fandangos, malaguenyes, cant d'estil) interpretada en escena per Begoña Tena. Les representacions en el Teatre Rialto estaran acompanyades per la Banda Simfònica de la Unió Musical d'Alaquàs, dirigida per Enric Parreño.
D'Alaquàs a Tavernes Blanques. De la Superpop al Camacuc. De El Corte Inglés a la Papereria Llibreria Joguines Marina. Del “cubo de Rubik” als “bollycaos”. De la lluita obrera als topless en la Platja d'El Saler. De menjar tellines a anar a classe de mecanografia. De jugar en el carrer a patir bullying quan encara no es deia bullying. Del racisme a les extraescolars de gimnàstica rítmica. De carrers amb descampats a la Ford d'Almussafes. D'immigrants que vénen en pateres a botar al sambori. De les primeres masturbacions al sexisme latent en el dia a dia. Del que saben els astronautes de la vida al que no saben. De Karl Marx als Germans Marx.
"El fandango de Marx" ens trasllada a la perifèria de la València dels anys 80 i 90 per a veure com creixen, juguen i s'eduquen els fills dels obrers. Queden arrere la violència física i la jerarquització del poder dels anys passats. Els pares anteposen la creativitat, la cultura i l'art contra l'herència de la dictadura i les injustícies socials. L'obra fuig de la nostàlgia i reflexiona, també, sobre com ha evolucionat el pensament d'alguns d'eixos obrers de llavors davant del procés migratori actual. La crítica, a més, apunta al cinisme de determinats mitjans de comunicació i periodistes a l'hora de retratar (i justificar) les desigualtats existents.
Humor delirant i responsabilitat social. Les rialles que provoquen els pallassos amb les seues bufetades i caigudes i l'emoció d'equilibris impossibles i malabars que hipnotitzen. Diàlegs amb rèpliques absurdes interromputs per cançons tradicionals valencianes interpretades en directe amb el suport d'una banda simfònica. Són alguns dels ingredients d'un muntatge commovedor, divertit i molt físic que engloba en tota la seua amplitud allò que coneixem com a arts escèniques.
Sobre la Companyia Patrícia Pardo
Companyia valenciana sorgida en 2007 i dirigida per l'escriptora teatral i clown Patrícia Pardo, que investiga la coexistència entre l’expressió circense tradicional (l’existent, l’heretada) i la contemporània (la imaginada), fent servir qualsevol ferramenta artística a l’abast, encara que no responga als paràmetres conservadors del teatre o del circ.
Les tècniques que predominen en els seus muntatges són el clown gestual, la música en directe i el monòleg delirant. En alguns espectacles s’inclouen, a més, aeris o equilibris.
Obres estrenades: “Augusta” (2007), “Comissura” (2010), “Ètica, tatoos i saldos” (2011), “Fer-li l’amor al despropòsit” (2012), “El fandango de Marx” (2014) y “Cul Kombat” (2015). “Comissura”, “El fandango de Marx” y “Cul Kombat” són espectacles en gira actualment.
Sobre Patrícia Pardo
(1975, Alaquàs, València).
Clown, dramaturga, escriptora teatral, pedagoga i directora de la companyia que porta el seu nom. El seu amplíssim currículum es pot consultar en goo.gl/y9W7wg.
Les seues creacions, a més de per tot el territori espanyol, s'han exhibit en diferents festivals americans i europeus. Des de Brasil, Xile, Veneçuela, Mèxic o Argentina fins a Portugal, Hongria, Itàlia o Islàndia, per citar alguns.
Entre els guardons rebuts al llarg de la seua carrera destaquen el Premi al Millor Text Escènia 2001 per "Dies d'ensalada" (coautora) ; el Premi Aportació Teatral AAPV 2010 per "Zero Responsables" (coautora) ; el Premi a la Millor Interpretació i Menció de la Millor Obra Tragicòmica en el Festival 2012 Cumbre de las Américas de Mar del Plata, Argentina, per "Comissura" (autora i intèrpret) o el Premi Max al Millor Espectacle Infantil (2005) atorgat a l'obra "Momo", de la va ser codirectora escènica.
Patrícia Pardo, Begoña Tena i Enric Parreño estan disponibles per a entrevistes o qualsevol tipus d'article o reportatge relacionat amb els aniversaris mencionats o amb l'obra "El fandango de Marx".
Fitxa artística de “El fandango de Marx”:
Dramatúrgia, texts i direcció: Patrícia Pardo.
Intèrprets: Patrícia Pardo, Begoña Tena, Roge P. Magdaleno i Illya Gendler. Amb la col·laboració de la Banda Sinfónica de la Unió Musical d’Alaquàs, dirigida por Enric Parreño.
Assessorament musical: Fermín Pardo, Teresa Segarra, Enric Parreño i Josep Aparici “Apa”.
Arranjaments musicales: Salvador González i Enric Parreño.
Músiques: “Rapsòdia Valenciana” / “U d’Aielo” / “Jota de 3 de Vinaròs - Jota de 3 de Xàtiv” / “Jota de Moixent” / (Letra) “Fandango de Cofrents” (Música) “Fandango de Sant Mateu” - “U i dos de Torrent” / “Fandango de Cortes de Pallars” / “Valenciana de l’u i dos” / “Fandango d’Aiora” / “Malaguenya de Barxeta”.
Classes de Cant d’estil: Teresa Segarra.
Classes de ball: Begoña Tena.
Coach de actors i de clowns: Amparo Oltra i Sergi Claramunt.
Art de personatges: Lluna Albert.
Disseny Il.luminació / Vídeo espill: David Sánchez / Terratrèmol Films.
Modista / Escenografía: Marina Pescador / Cadires Sancho Rafelbunyol.
Fotografies: Jorge Bellver.
Más información sobre turismo, ocio, cultura y gastronomía en www.viuvalencia.com
