Tardor presenta el seu primer disc

Tardor va presentar el passat 20 de desembre "Revolució de l'estat latent", juntament amb Pau Alabajos i Escala & Corda DJ Set a la sala El Loco de València. Aquest grup de rock en valencià, finalistes de la VI edició dels Premis Ovidi Montllor, trauen el seu primer disc amb humilitat però moltíssima ambició. Ells són Àlex, Cesc i David, i Viu València ha tingut l'oportunitat de conèixer-los de prop.

Naixeu al novembre de 2010 fruit d'una conversació amb molts kilòmetres pel mig. D'on i com sorgeix la idea de formar el grup?

Àlex: És una conversa per Internet. Jo estava en Nova York i Cesc en València. Ell i jo compartirem experiència en un projecte anterior que finalment no va tirar endavant, i quan em comunicà que allò s'acabava, buscarem la forma de continuar fent el que sempre ens havia apetit, un grup de rock en valencià. Després contactem amb David, que era company meu de classe i que, malgrat no tindre una llarga experiència com a músic, confiàvem que s'integraria molt bé i que li donaria una cohesió al grup molt gran. Eixa ha sigut una de les claus del funcionament del grup.

I decidiu fer rock en valencià. Per què trieu aquest estil musical i aquesta llengua?

Cesc: Ens comuniquem sempre en valencià i pensàrem que si ho fem a la nostra vida quotidiana, per què no a la música? I respecte al rock, es tracta d'un gust musical compartit per tots nosaltres. No és cap intenció estratègica, sinó una decisió natural.

Creieu que tenim una certa mancança de música i cultura en general en la nostra llengua?

David: Cada cop sembla que hi haja menys mancança, i cada cop veiem més grups en valencià. Pensem doncs que la música en valència sí està donant el salt cap a la normalitat. Volem format part d'eixe creixement, i si poc a poc comencen a haver-hi grups de tots els estils, això voldrà dir que la música en valencià haurà adquirit un nivell que és el que es mereix.

Àlex: Si hi ha una mancança de creacions culturals en valencià no és per falta de creadors i de persones implicades en la cultura sinó per una falta de suport per part de les institucions. Sense anar més lluny, ara van a fer una reforma educativa que va a arraconar encara més l'ensenyament en valencià, i això és la culminació de molts anys de no recolzament a la cultura pròpia per part de les institucions valencianes.

Cesc: De fet, jo pensava que hi havia molta menys gent treballant en valencià, però allà on hem anat ens hem trobat amb multitud de grups que toquen en valencià i que són bons, però que potser per falta de recolzament no han tingut l'oportunitat de fer-se més coneguts. Hi matèria prima més que suficient per tirar endavant.

Com definiu el vostre estil? Quines han sigut les vostres influències?

David: Sempre ens fan la pregunta i resulta molt difícil de contestar. No creiem en eixa necessitat de definir-nos, però si alguna paraula em de dir és rock d'influències internacional, però intentem agafar elements d'allò que més ens agrada. Els tres escoltem quasi sempre la mateixa música i així resulta més fàcil.

Algunes de les influències més importants podrien ser els escocesos Biffy Clyro, els madrilenys Nothing, o Fufhaiters. També grups valencians com 121 DB, que encara que no tinguen el mateix estil que nosaltres sí són un espill en què ens mirem.

El maig de 2011 publiqueu un EP amb quatre cançons. Quin paper juga la xarxa i les noves tecnologies a l'hora de donar a conèixer aquest primer treball?

Cesc: Un paper molt important, i no només ja quan férem el llançament de l'EP. Eixíem del no res i gràcies a treballar amb força a les xarxes socials, hem aconseguit tindre una mica de repercussió. Les xarxes socials són una manera econòmica de donar-te a conèixer, i pensem que han estat la clau de per què Tardor es pot escoltar ara a tot arreu.

Àlex: Era necessari fer-ho. Nosaltres intentem treballar al màxim precisament per la falta de recolzament de què parlàvem. Per fortuna, tenim estes eines que abans no estaven, que són les xarxes socials i que democratitzen encara més la cultura i ajuden molt a l'autopromoció.

Precisament amb aquest disc sou finalistes dels VI Premis Ovidi Montllor de música en valència. Què va suposar per a vosaltres aquest reconeixement?

Àlex: Ser nominats a Grup Revelació als premis Ovidi amb la maqueta ens va donar molta força per seguir endavant amb una cosa que no sabíem molt bé cap a on ens duria. El fet d'estar nominats i rebre el reconeixement de molta gent, malgrat no haver guanyat, va ser una motivació molt important per continuar i fer el disc.

David: Quan comences ho fas amb molts dubtes, però després d'estar nominats i poder veure la repercussió que aquestes quatre primeres cançons tingueren, ens va fer veure que potser sí que pagava la pena tot l'esforç invertit.

Per fi, després de quasi dos anys de treball, tragueu al carrer el vostre primer àlbum LP, Revolució de l'estat latent. Quin missatge voleu transmetre amb aquest títol, i amb el disc en general?

Àlex: Revolució de l'estat latent podria entendre's com un canvi d'actitud davant del pessimisme i l'ambient decebedor que ens envolta. Revolució de l'estat latent per a nosaltres suposa ficar-nos mans a l'obra, abandonar aquest estat latent per assumir un estat actiu, de manifestar-se, d'expressar-se.

Cesc: I aquesta significació està tant a nivell personal com musical. Volíem fer allò que ens agrada i fugir d'eixa inèrcia negativa que predomina ara a la nostra societat. Volíem abandonar eixe pessimisme col·lectiu i mirar cap endavant, com diu una de les cançons del disc.

El proper 20 de desembre presenteu aquest àlbum a la Sala El Loco juntament amb Escala & Corda DJ Set i un artista ja consolidat com Pau Alabajos. Què suposa per vosaltres compartir escenari amb ell?

David: Per a nosaltres és tot un honor. Quan pensàrem en presentar el disc, la primera idea fou intentar compartir escenari amb un artista valencià consagrat, i la veritat és que Pau s'ha portat d'una manera genial amb nosaltres. Quan li ho demanàrem es mostrà totalment disposat i a més ens digué que havia escoltat el disc i li havia agradat, i que tenia moltes ganes de tocar amb nosaltres. Estem molt contents i molt il·lusionats de poder estar amb ell, i volem demostrar que el que hi ha al disc som capaços de demostrar-ho al directe.

Cesc: Ja hem fet alguns altres concerts i aquest esperem que siga com el punt d'inici cap a tot allò que volem fer després. Volem que siga especial i ens encantaria que El Loco estiguera ple. Això ens recarregaria les piles després de l'esgotament que ha suposat gravar el disc. Però, més enllà d'això, farem lectures positives, doncs la idea es presentar-nos a València, que és el lloc més difícil de tot el País Valencià d'eixir endavant. I a partir d'això, agafar forces per fer que la revolució de l'estat latent no pare enlloc.

Àlex: Esperem gaudir del concert i fer gaudir a la gent que vinga i, si això es dóna, agafar forces de cara a tot el que vindrà després.