Infàncies sinistres i patents científiques en la programació gratuïta de cinema de la Universitat de València

L'Aula de Cinema de la Universitat de València comença, a partir d'aquest dimarts, 12 de gener, les projeccions en versió original subtitulada amb presentació, col·loqui i entrada gratuïta per a tot el públic. Hi haurà dos nous cicles: cada dimarts, a les 18 hores, el Col·legi Major Rector Peset acollirà la primera sessió d''Infàncies sinistres', un cicle que recupera tres clàssics del cinema de terror que revela el costat fosc i ocult de la infantesa. La controvèrsia sobre les patents científiques serà la temàtica dels dijous del Palau de Cerveró, a la mateixa hora.

Tradicionalment idealitzada i edulcorada, la infància s'ha convertit en el nostre entorn cultural en sinònim d'innocència, un 'paradís perdut' cap al qual es gira la mirada amb nostàlgia. El cinema de terror ha reforçat sovint aquesta visió idíl·lica de la infància però, altres vegades, la inversió d'aquest mite de la infància ha permés produir algunes de les cintes de terror més esgarrifoses, protagonitzades per infants perversos i sinistres. Amb l'objectiu de revisar algunes claus d'aquest imaginari sobre la infància, l'Aula de Cinema de la Universitat de València ha programat al Col·legi Major Rector Peset una mostra de clàssics de gènere amb tres cintes. 

Les projeccions del cicle 'Infàncies sinistres' s'iniciaran demà dimarts, 12 de gener, a les 18 hores, amb 'El poble dels maleïts' (Village of the Damned, Wolf Rilla, 1960), un títol de ciència-ficció amb caires de malson en què la monstruositat s'introdueix en el si de la pròpia comunitat, un xicotet llogaret britànic, gràcies a uns embarassos misteriosos. 

El dia 19 de gener, dimarts, serà el torn d'un relat de sabor victorià, 'Els innocents' (The Innocents, Jack Clayton, 1961). Ambientada en una mansió apartada, Deborah Kerr protagonitza aquesta història de fantasmes on els elements reals i sobrenaturals es confonen, en la més famosa adaptació del relat breu 'Una altre pas de rosca' de Henry James, aclamat pel tractament de la tècnica del punt de vista. El cicle conclourà el 26 de gener amb la projecció de 'La mala llavor' (The Bad Seed, Mervyn LeRoy, 1956), torbadora narració sobre una xiqueta d'aparença perfecta, que amaga una altra naturalesa.

La propietat intel·lectual en la ciència 
La història de les patents científiques és relativament curta: la concessió de monopolis sobre descobriments i invents es remunta a la Itàlia renaixentista, particularment a l'Estatut de Venècia de 1474, un reglament emés amb la intenció de protegir les noves invencions de potencials infractors i que va establir les bases actuals del dret de patents. La regulació sobre propietat intel·lectual en l'àmbit científic s'ha impulsat, tot i que no s'han pogut evitar les més diverses pràctiques 'pirates'. 

El cas del cèlebre inventor Nikola Tesla és un exemple paradigmàtic d'aquest desdeny del científic envers el món dels negocis, fet que va provocar que molts dels seus invents no foren protegits amb patents o li foren usurpats sense cap consideració. Un interessant 'biopic' sobre la seua figura, 'El secret de Tesla' (Tajna Nikole Tesle, Krsto Papic, 1980), serà precisament l'encarregat d'inaugurar el cicle 'La propietat intel·lectual en la ciència a través del cinema', el dia 14 de gener, dijous, a les 18 hores, al Palau de Cerveró.

Dijous dia 21, 'A Trick of Light' (Die Gebrüder Skladanowsky, 1995) relata els orígens del cinematògraf de la mà del director Wim Wenders, amb la història dels germans Skladanowsky, inventors del bioscopi i responsables de les primeres projeccions cinematogràfiques amb públic. Un relat que rastreja la batalla entre científics per l''invent del cinema' i posa en dubte la seua atribució a un altre parell de germans, els famosos Lumière. 

La projecció de 'L'home que va caure a la Terra' (The Man Who Fell to Earth, 1976), cinta de ciència-ficció protagonitzada per David Bowie en el paper d'un extraterrestre humanoide, tancarà el cicle el 28 de gener. Desconnectat en aparença de la realitat, aquest títol, dirigit per Nicolas Roeg, servirà de punt de partida per a abordar les patents des d'una perspectiva ètica, com el dilema moral que planteja el monopoli de certs descobriments científics quan resulten vitals per al progrés social o la salut pública. 

Més informació: http://www.uv.es/auladecinema

'El virus de la por', de Ventura Pons, al 'Cinema en valencià' de 2016 
Ontinyent enceta la programació de 'Cinema en valencià' de 2016 programada pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València. Del 20 al 24 de gener es projectarà en els horaris habituals 'El virus de la por', de Ventura Pons. I com sempre a Ontinyent, gratis amb el carnet de la Universitat (més un acompanyant). I aviat, més cinema a València.

D'altra banda, fins al 10 de gener, es projectà a Ontinyent l'últim film de Marc Recha, 'Un dia perfecte per volar', amb Roc Recha i Sergi López.

Tota la informació, en http://www.uv.es/spl i en la pàgina del Cinema en Valencià http://www.cinemaenvalencia.com