El poder, la repressió i el control social, objecte dels Premis València d'Assaig 2017
El proper dijous, 15 de febrer, la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, depenent de l’àrea de cultura de la Diputació de València, organitza una nova edició de Els Debats del Magnànim, amb els guanyadors dels Premis València d’Assaig del 2017: Albert Toldrà i Vilardell i Javier Cigüela Sola. L’acte, conduït per Neus Garcia Vidal, tècnica de publicacions del Magnànim, i amb l’assistència del diputat de cultura Xavier Rius, servirà per a debatre al voltant del Poder, repressió i control social, elements molt presents en ambdós llibres. Toldrà presentarà El plaer de la carn. Sexe i temperament en la cultura medieval, obra guanyadora del Premi València d’Assaig en l’ultima edició dels guardons de la Institució; i Cigüela farà el mateix amb Exclosos i transparentats. Del panòptic a la pantalla digital, que obtingué el València Nova, premi per a menors de 31 anys. L’esdeveniment tindrà lloc al Col·legi Major Rector Peset, de la Universitat de València, a les 19’00 hores. L’entrada serà llibre i gratuïta.
Dos obres que deixen patent les situacions d’exclusió i injustícia de classe
Segons Albert Toldrà, autor de El plaer de la carn. Sexe i temperament en la cultura medieval, la sexualitat fora del coit reproductiu, matrimonial, és pecat mortal, contra natura o motiu de persecució per part de l’Església en l’Antic Règim, amb discursos intransigents amb el cos, però també intolerants amb els diferents, que propugnaven valors masclistes i tradicionals. Però en la pràctica, les dones i els homes medievals gaudeixen d’una llibertat sexual remarcable, obscena, ben lluny de la doble moral eclesiàstica. El plaer de la carn pretén ser la història de les transgressions sexuals a l’edat mitjana i moderna, fins el segle XIX, narrada a través dels textos d’aquell temps, des de testimonis de confessors fins a escrits dels tribunals de la Inquisició. Moral, repressió, matrimoni, prostitució, adulteri i pecats contra natura omplin les fulles del llibre de Toldrà.
Per la seua banda, Javier Cigüela, en Exclosos i transparentats. Del panòptic a la pantalla digital, pretén recórrer les diferents pràctiques d’exclusió i vigilància que han acompanyat el poder polític, transitant entre textos filosòfics i literaris i imatges cinematogràfiques i reals, els llocs utòpics que han habitat generacions d’individus exclosos i vigilats: des de la presó panòptica al camp de concentració, passant pel gueto urbà i fins a arribar a la pantalla digital en què vivim embolcallats, lloc ciberutòpic per excel·lència. L’exclusió té el seu text i el seu discurs, i els imaginaris que s’hi contenen són tant reveladors o més que la lletra escarlata impresa en el cos de l’exclòs.
Consolidació del Premi València d’Assaig
La qualitat de les dos obres, destacada pels membres del jurat que atorgaren el guardó, confirma la consolidació del Premi València d’Assaig, creat en 2016 i que ja compta amb tres títols premiats. Les obres de Toldrà i Cigüela se sumen a Poesia i identitat. Lírica contemporània i formes de despersonalització, de Jordi Julià que es convertí en la primera obra d’assaig premiada pel Magnànim en la seua nova etapa. A més, els València Nova, dirigits a autors i investigadors menors de 31 anys, també han experimentat un augment de participació, varietat temàtica i qualitat tècnica i narrativa.
Javier Cigüela Sola (Saragossa, 1987) és doctor europeu en Dret Penal –i premi extraordinari- per la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat una monografia, La culpabilidad colectiva en el Derecho Penal (2015); coeditat una altra, The Wire University: ficción y sociedad desde las esquinas (2016) i ha escrit articles en llibres i revistes espanyoles, anglosaxones i alemanyes. Compagina la col·laboració com a docent a la Universitat Abat-Oliba CEU i a la Universitat Oberta de Catalunya amb incursions en l’assaig i col·laboracions en premsa escrita. Escriu sobre filosofia del dret penal, sociologia de l’exclusió social i la societat contemporània.
Albert Toldrà i Vilardell (Barcelona, 1964) és doctor en Història per la Universitat de València; ha centrat el seu treball en la història cultural medieval, en particular en temes com l’espiritualitat, la sexualitat i la Inquisició. Té publicats diversos articles i llibres, entre els quals Aprés la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval (Premi Octubre, 2000); Asmodeu. Dona, dimoni i sexe a l’edat mitjana (Premi Micalet, 2011); La carn. Cos i sexualitat a l’edat mitjana (2012) i Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) (2017).
