La VI Plaça del Llibre tindrà lloc els dies 1-4 novembre

Avui ha tingut lloc la presentació de la VI Plaça del Llibre a la seu d’ACPV, l’edifici Octubre. En l’acte han pres la paraula (per ordre d’intervenció):

-Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

-Carmen Amoraga, Directora General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat valenciana

-Jesús Figuerola, president de Full Fundació pel Llibre i la Lectura

-Gemma Pasqual, vicepresidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)

-Àfrica Ramírez, presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià

-Natxo Larraz, president del Gremi de Llibrers de València 

El secretari d’ACPV ha reafirmat el compromís de l’entitat amb el suport a la cultura en general i a la literatura, el llibre i els nostres autors i autores en particular, i ha recordat que ACPV és una de les entitats impulsores de la iniciativa, quan la cultura no comptava amb el suport de les nostres institucions, i la Plaça s’havia de realitzar en el hall de l’edifici Octubre.

En aquest sentit, Gisbert ha fet balanç dels 6 anys de la Plaça, i ha celebrat la consolidació i projecció, amb l’ocupació de la plaça de l’Ajuntament de València, i el continu creixement de la participació d’editorials i autors i autores, cosa que s’ha traduït en més metres d’exposició, més llibres exposats, més actes de presentació de novetats, més activitats infantils i juvenils, més vendes i més difusió. I ha destacat que la Plaça ha esdevingut un magnífic aparador de la nostra literatura, i un instrument per a la seua visibilització.

Així mateix, ha agraït a les institucions la seua col·laboració i suport, i ha posat sobre la taula dues demandes d’ACPV i del conjunt del sector:

-Primer, el fet que cal, una vegada s’ha capgirat la tendència de les polítiques antivalencianes dels governs anteriors, dissenyar una estratègia d’estímul de la demanda, ja que existeix una oferta important, que sempre és bo que puga incrementar-se, però ara hem de fer front a reptes de fons amb polítiques a mitjà termini. I una política d’estímul de la demanada que no pot ser només impulsada des de “dalt”, de les institucions, sinó que ha de comptar amb la participació i implicació activa dels agents culturals, associacions i entitats, i que ha de tenir perfils diferenciats atenent a sectors socials, territoris, etc

-Segon, la necessitat d’una Conselleria de Cultura, com a instrument per a garantir projecció i pressupost, i que la cultura reba una atenció i una consideració com a necessitat social de primer ordre, al mateix nivell que la sanitat o l’educació, com a pilar de l’estat del benestar i de les polítiques d’igualtat social i de promoció dels valors democràtics. Una necessitat particularment urgent en el context europeu i mundial actual, quan assistim a l’emergència de moviments socials i polítics antil·lustrats que promouen valors irracionals d’odi, confrontació i construcció negativa dels “altres”. La cultura –sempre, però avui encara més- no és un luxe, sinó una necessitat, i el Govern valencià que es formarà en 2019 ha de fer una aposta clara en aquest sentit.