Naturalment carn
Salut, medi ambient, seguretat alimentària i benestar animal són els principals motius pels quals cada vegada més persones aposten per corrents allunyats del consum de carn. Tanmateix, no deuríem obviar que hi existeixen variables com la situació de productors, la fabulosa tasca de la ramaderia extensiva com a fertilitzadora de la terra o la seua aportació nutricional.
Som humans gràcies a la ingesta de carn. Sense ella, tal com indiquen les restes arqueològiques d’alguns homínids, és molt probable que no haguérem desenvolupat la intel·ligència que ens ha convertit en una espècie evolucionada. Hui en dia, la carn és un aliment bàsic de la dieta d’una part important de la població mundial. Tot i que, tal com ja ha indicat en nombroses ocasions l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació (FAO) la ramaderia és una activitat de gran càrrega contaminant. “Si tot segueix com ara, les temperatures pujaran fins a cinc graus en un segle i el sud d’Europa serà un desert. Ser carnívor es tornarà inacceptable, com ara ho és conduir ebri “, va afirmar en un discurs el britànic Nicholas Stern, execonomista del Banc Mundial.
Objectiu: dieta mediterrània
Però, com sol passar, entre els extrems sempre existeix una vessant conciliadora. Segons assegura la Dra. Victoria Valls, Responsable de Nutrició, UP. Medicina, de la Universitat Jaume I de Castelló, “la proteïna animal conté tots els aminoàcids essencials, vitamines i minerals com el ferro, calci, zinc, etc. Les persones vegetarianes han de conèixer molt bé els conceptes bàsics sobre nutrició per poder suplir les mancances i no arribar un dèficit de nutrients essencials per a l’organisme. Allò desitjable seria consumir menys carn, racions més menudes, seguir una dieta variada amb aliments de temporada i proximitat i no prendre aliments processats, és a dir: seguir els preceptes de la dieta mediterrània”. Declarada Patrimoni UNESCO al 2010, l’alimentació mediterrània tradicional configura una herència cultural de gran valor. Combinar l’ús de productes autòctons i de temporada, amb una manera de cuinar senzilla i variada, ens ha permès, al llarg dels segles, dissenyar una dieta equilibrada i completa en la qual, la carn, també juga el seu paper. “El que passa actualment, és que el consum de carn i processats és excessiu. Un adult només necessita 0,8g de proteïna/kg de pes corporal i en l’actualitat el consum sobrepassa els 2g. Aquest excés implica un major risc de malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2, obesitat, hipertensió, etc. I al seu torn totes relacionades entre si: Síndrome metabòlic”, comenta la Dra. Victoria Valls.
Alternatives “de moda”
Carn sense animal, eixa és la carn del segle XXI, segons algunes empreses que han començat ja a comercialitzar productes substitutius de la proteïna animal. Un exemple: Heura, el projecte recentment incorporat a la Lanzadera de Juan Roig, que ha aconseguit crear una gamma completa de carns 100% vegetals amb l’experiència de la carn animal: fibrositat, fermesa i sabor.
Atenció, no obstant, a altres opciones no tan “saludables”, que, en molts casos ens tracten de vendre alternatives que poden contindre la mateixa quantitat greixos saturats i càrrega energètica que la carn natural, però amb un major contingut en sodi. La clau és tractar de consumir aliments com més naturals, millor. “Totes este opcions podrien ser substituïdes, perfectament, per unes llenties amb arròs i verdures”, indica la Dra. Valls. I no és baladí el plantejament, especialment quan comencen a eixir al mercat productes com la pegatina amb aroma a bacó, desenvolupada per un professor de la Universitat d’Oxford i l’empresa Strong Roots. Es tracta, asseguren “d’ajudar als que volen seguir una dieta vegana o vegetariana, a resistir la temptació de menjar carn”. Jutgen vostés mateixos.
Està clar és que l’excessiva ingesta de carn en els països desenvolupats d’occident ha generat, a nivell social, una bretxa profunda a csa del repartiment desigual; sanitàriament, una crisi sense precedents; i, a nivell ambiental, un estat quasi d’emergència. Però, sigam honestos: és raonable substituir el consum de carn pel de preparats que copien el seu sabor i textura? És lícit fomentar la dependència respecte d’aquestos productes en lloc de incentivar el consum d’aliments naturals? Sembla que vivim un moment vital en el desenvolupament futur del sector agroalimentari i no acabem d’entendre l’abast de les nostres decisions actuals. Si el que està en joc és allò que ens alimenta: mai ha hagut res més perfecte que la pròpia naturalesa. Treballem per ella, perquè recrear-la mai no serà tan apassionant com gaudir-la.
