El MuVIM acull una exposició d'art republicà

La vicepresidenta Maria Josep Amigó i el diputat de Cultura, Xavier Rius, van presentar el dijous «La Modernitat republicana a València. Innovacions i pervivències en l'art figuratiu (1928-1942)», el primer muntatge elaborat íntegrament pel nou equip del Museu Valencià de la Iŀlustració i la Modernitat (MuVIM).

«El patrimoni que no s'exhibeix no compleix amb tota la seua comesa», ha declarat la vicepresidenta Amigó, que també ha valorat positivament la coŀlaboració entre institucions com l'Arxiu General i Fotogràfic i el Servei d'Administració de Patrimoni de la Diputació de València i més de vint museus i coŀleccions públiques i privades. En paraules de la vicepresidenta, aquesta exposició «mostra l'enorme capacitat de l'equip humà del MuVIM, el potencial del qual explotarem al màxim amb el nou director al capdavant».

 

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha dit que es tracta d'«una exposició que marca un canvi de cicle i de formes, i espere que genere reflexions i emocions». 

 

Rafael Company, director del MuVIM i comissari de la mostra amb d'Amador Griñó, ha destacat el treball fet per tot l'equip del museu i ha dedicat l'obra a «tots els creadors valencians, amb independència de la seua ideologia, perquè, de fet, en eixa època també hi hagué una dreta moderna i una esquerra tradicional». Company ha dit que es tracta d'una exposició «molt imaginada i somiada», que reuneix «obres amagades en els armaris, oblidades en anteriors exposicions i que retraten totes les tendències polítiques de l'època». Preguntat sobre si es tracta d'una exposició que trau a la llum obres censurades per l'equip de govern anterior de la Diputació, Company ha preferit qualificar la no selecció d'aquesta etapa artística d'«una qüestió de gust». Més tard, al final del recorregut per l'exposició que el director del MuVIM ha fet amb els mitjans de comunicació i les autoritats, Company ha afirmat que els comissaris «no hem sigut imparcials, però sí que havem volgut ser justos», i ha avançat que aquesta mostra «donarà molt a parlar, perquè de fet és el que busquen, que es parle d'aquest període».

 

El marc històric de l'exposició inclou el final de la dictadura de Primo de Rivera i l'efímera Dictablanda, els inicis del règim republicà, el primer bienni (el reformista) i el segon (també conegut com a negre), els primers mesos de govern del Front Popular, la Guerra Civil i els primers anys del franquisme.

 

La mostra reuneix vora 280 peces entre cartells de propaganda política i fires taurines, documents oficials de l'època, diaris i altres elements contextualitzadors; mostra les obres d'artistes que van defendre la modernitat i la innovació i de creadors que continuaren fidels a les tradicions estètiques.

 

María José Gil, directora de l'Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València, ha dit que els documents «són testimonis de la història i patrimoni documental de la Diputació al servei de tots».