Madrid estrena 'Tórtola', una producció de l'Institut Valencià de Cultura

La Sala Fernando Arrabal de les Naves del Español acull des del 18 de febrer l'estrena a Madrid de 'Tórtola', producció de l'Institut Valencià de Cultura escrita per Begoña Tena i dirigida per Rafael Calatayud, que repassa la vida trepidant de Tórtola Valencia, una de les figures espanyoles més rellevants de la dansa del segle XX, sempre envoltada d'una aura de misteri i exotisme. L'obra, que podrà veure's fins al 7 de març, està protagonitzada per Resu Belmonte, Anna Casas, Marta Chiner, Anaïs Duperrein, Alejandra García, Adrián Novella i María José Peris.

Aquest espectacle es va estrenar al teatre Rialto de València el maig de 2019 i es va reposar en aquell mateix teatre el mes de desembre del mateix any. També s'ha pogut veure al Principal de Castelló i al teatre Arniches d'Alacant.

Abel Guarinos, director general de l'IVC, ha destacat a la presentació la freqüència de les produccions valencianes a Madrid, la temporada passada amb 'Tirant' al Clàssic i està amb 'Tórtola' a l'Español, com una vacuna emocional i cultural front a la pandèmia i en defensa dels valors del feminisme que estan representats en aquestes dues obres.

Carmen Tórtola Valencia (Triana, 1882 - Barcelona, 1955), més coneguda com a Tórtola Valencia, va ser una ballarina, interessada sobretot en les danses exòtiques, amb un estil que va enlluernar el públic i els intel·lectuals europeus de principis del XX, i que va forjar una llegenda que es va caracteritzar per desafiar els rols de la dona i els convencionalismes de l'època. Una dona autodidacta, poliglota, republicana, irreverent i polièdrica que va revolucionar el panorama de la dansa del nostre país.

A partir d'una fotografia, 'La dansa de la serp', que va despertar-li el motor de la curiositat, la dramaturga Begoña Tena ha volgut reflectir la personalitat de la mítica ballarina en 'Tórtola', un gran melodrama musical que rescata de l'oblit la protagonista, un ésser contradictori i lliure. "Vaig buscar en arxius i hemeroteques. Vaig esprémer els versos que li van compondre. Vaig escoltar les músiques de les seues danses. Vaig visitar els seus vestits, la seua residència, les seues cartes...", explica l'autora. "Tórtola no va tindre una vida, sinó moltes, diferents, contradictòries i, algunes, ocultes. Mai va escriure les seues memòries; va rebutjar escampar la seua estètica i llegat per escoles o deixebles i va construir un mur sòlid a través d'un personatge que va eclipsar intel·lectuals, poderosos, artistes i públic d'uns quants continents".

L'autora es va enfrontar al repte d'articular una personalitat molt agitada, repleta de clarobscurs, escàndols i silencis. "La clau va ser seguir el seu deixant: la ficció. Una ficció que no podia tindre un únic color o to, i que havia de ser fidel a l'esperit de la protagonista: un ésser valent i lliure. I així, des de la ficció, trace un recorregut per les arestes i les etapes canviants d'aquesta artista, en un homenatge a aquelles dones, escandaloses i distintes, que van aconseguir tindre la vida que van voler al marge dels convencionalismes de la seua època". D'aquesta manera, 'Tórtola' no s'erigeix com una obra historicista ni biogràfica, sinó com a continuació d'allò que tantes vegades va fer ella: inventar una mentida ardent.

"Hi ha alguna cosa que em commou d'aquesta figura controvertida: la dificultat de ser una mateixa, la necessitat de reinventar-se per a poder sobreviure a l'estigma d'haver nascut dona, en qualsevol context i en qualsevol època", apunta el director, Rafael Calatayud. "La nostra Isadora Duncan va revolucionar la dansa de principis del segle XX. Autodidacta, poliglota, culta, budista, vegetariana, republicana i amb el sentiment just per a adonar-se que, en aquest vast món d'homes, només podria ser estimada per una altra dona: Ángeles Magret Vila, la seua companya de viatge i amiga. Què és veritat i què és mentida, si qualsevol mentida impossible pot esdevindre la pitjor veritat? Què és ficció o realitat, si a vegades la realitat supera la ficció? L'obra de Begoña Tena ens parla de tots aquests enigmes. Un gran melodrama clàssic, musical i artesanal que rescata de l'oblit la nostra única i extraordinària protagonista".

L'espectacle compta amb el disseny d'espai escènic de Luis Crespo, direcció musical i adaptacions de Víctor Lucas, disseny de vestuari de Carmen Arce, disseny d'il·luminació de Carles Alfaro i assessoria de moviment de María José Soler. L'espectacle és una producció de l'Institut Valencià de Cultura.