L'IVAM presenta l'exposició 'Absalon, Absalon', un recorregut per l'obra de l'israelià Esher Meir

La directora de l'IVAM, Nuria Enguita; els comissaris, Guillaume Désanges i François Piron; i la directora del CAPC musée d'art contemporain de Bordeaux, Sandra Patron, han presentat als mitjans l'exposició 'ABSALON, ABSALON'. La mostra, oberta al públic a partir del 25 de març, proposa un recorregut per l'obra de l'artista israelià Eshel Meir, conegut com a Absalon (Israel, 1964 - França, 1993), a través d'una selecció de dibuixos, maquetes, escultures, plànols, prototips i vídeos.

L'exposició relaciona aquestes obres d'Absalon amb les peces artístiques de set creadors internacionals amb les quals dialoga formalment o conceptualment. Aquests i aquestes són Marie-Ange Guilleminot -companya de l'artista a partir de 1990-, Robert Gober, Mona Hatoum, el coreògraf i ballarí Alain Bouffard, Laura Lamiel, Myriam Mihindou, o Dora García.

"Eshel Meir, conegut com a Absalon, va desenvolupar un important corpus d'obra centrat en la idea del fet d'habitar, entés ací com la relació entre un cos i un espai, i ho va fer en un període molt curt de temps, fins a la seua mort prematura en 1993 quan tenia només 28 anys", ha destacat la directora de l'IVAM, Nuria Enguita, sobre l'artista el llegat del qual "és hui molt influent, no solament per a l'art contemporani, sinó també per a l'arquitectura i el disseny".

L'exposició a l'IVAM reuneix algunes de les seues famoses cèl·lules, que va començar a realitzar en 1992. Es tracta d'habitatges individuals dissenyats a la mida de la seua estatura corporal, que ell va anomenar 'cellules' (cel·les, però també cèl·lules) i que estaven equipades per a atendre les necessitats vitals bàsiques: dormir, menjar i endreçar-se.

"Els treballs d'Absalon, davall l'aparent minimalisme superficial de les seues peces, plantegen interessants reflexions sobre el valor de la privacitat, en una societat en què l'individu és cada vegada més vulnerable, o sobre l'emancipació del cos físic en relació amb el cos social. La seua proposta era política i emancipadora, encara que més de resistència que d'insurrecció", ha subratllat Nuria Enguita.

La mostra està coproduïda entre l'IVAM i el CAPC musée d'art contemporain de Bordeaux -on s'exhibirà després del seu pas per València- i pren el seu títol d'una citació bíblica que parla d'Absalom, un fill del rei David que es va rebel·lar contra son pare.

La Cèl·lula núm. 1, amb una superfície de 9,24 m2, dona la benvinguda al visitant. Conté una cuina, un llit i un bany, a mitjan camí entre un retir monacal i un refugi antiaeri. El color blanc de la construcció i l'estretor de l'espai que genera no permet distraccions que desvien l'atenció del cos. Tot parteix de formes primàries, com el cercle, el quadrat o el rectangle. Són formes que Absalon buida per a reelaborar el seu interior des d'una perspectiva crítica. Una vegada buidades, l'artista reintrodueix noves formes igualment bàsiques, però que hi aporten un ric contingut conceptual.

El co-comissari François Piron ha subratllat que "les cel·les no són utòpiques. Absalon planejava instal·lar-les a París, Zuric, Nova York, Tòquio, Frankfurt i Tel Aviv per a viure-hi per períodes de tres a sis mesos, encara que la seua mort prematura va frustrar aquesta part del projecte". Per a construir-les es va inspirar en les ciutats on es mostrarien. En aquest sentit, la Cèl·lula núm. 3, que representa Nova York, ens remet a una màquina, potenciant la visió d'una ciutat en fervent ebullició. La casa planejada per a Frankfurt, la Cèl·lula núm. 5, és una habitació cilíndrica de dues plantes amb forma d'una torre-búnker, segons la concepció que l'artista tenia d'Alemanya.

"Les cases estan fetes a la mida d'Absalon. Aquesta forma d'individualisme té a veure amb la soledat i amb l'individualisme, però també és un gest polèmic contra la societat, és un projecte que proposa altres lleis, altres formes de vida", matisa el co-comissari Guillaume Désanges. "En l'obra d'Absalon hi ha una crítica contra el consumisme i contra la forma de vida que ens imposa el capitalisme".

A través de dibuixos i retalls de publicacions intervingudes, l'exposició descobreix el procés de treball d'aquestes produccions i el treball d'abstracció que comporten. La mostra també inclou els vídeos 'Bataille' (Batalla) o 'Solutions' (Solucions), en els quals el mateix Absalon interactua amb l'espai. Les maquetes de les sis cèl·lules, dibuixos, alguns dels primers treballs que Absalon va realitzar, com l'escultura 'Sisyphe' (Sísif), o la gravació d'una 'performance' en què l'artista crida fins a l'extenuació, completen l'exposició que s'exhibeix fins al 23 de maig a l'IVAM.

"Reconsiderar l'obra d'Absalon quasi trenta anys després de la seua mort implica reflexionar sobre la seua singularitat, però també sobre la seua proximitat a una generació d'artistes que van sorgir a partir dels anys noranta, que reflexionen al seu torn sobre el cos i l'arquitectura", ha matisat Nuria Enguita. "Aquests artistes plantegen nocions de vulnerabilitat, però també de voluntat, d'esforç i de coacció, i són fonamentals per a comprendre una forma de revolta contra els condicionaments, així com plantegen la necessitat de reconstruir pràctiques i espais que són al mateix temps mentals i físics. És el cas de Mona Hatoum, per exemple, que planteja aquestes qüestions des d'una perspectiva decolonial i antiracista, i que trau a la llum els mecanismes deterministes d'opressió. O les obres de Laura Lamiel i Myriam Mihindou que, igual que Absalon, estan construïdes entorn d'un vocabulari d'objectes en funció de rituals personals i són portadores d'un gran poder simbòlic. La noció de blancor en aquestes artistes adquireix una funció espiritual, en què s'associa l'espai concret a l'espai mental", ha conclòs la directora.