L'Institut de Drets Humans presenta el llibre de Sami Naïr 'Acompañando a Simone de Beauvoir'
L’Institut de Drets Humans de la Universitat de València (IDH-UV) presenta aquest dijous, 13 de febrer, el llibre de Sami Naïr ‘Acompanyant a Simone de Beauvoir’ (Galàxia Gutenberg). Junt a l’autor intervindrà la professora de Filosofia del Dret i directora de l’Aula de Literatura Cristina García Pascual i el professor i senador Javier de Lucas, que conduirà l’acte. La presentació tindrà lloc, a les 19:30 h., en el Centre del Carme de Cultura Contemporània (Consorci de Museus), coorganitzador de l’esdeveniment.
‘Acompanyant a Simone de Beauvoir’ (Galàxia Gutenberg) és un retrat testimonial i còmplice de l’autora francesa, mare del pensament feminista modern, amb la qual Naïr va col·laborar al capdavant de “Les Temps Modernes”, la mítica revista de pensament fundada per Jean-Paul Sartre.
“No es naix dona, s’arriba a ser-ho”. Aquesta afirmació sorgeix com una fletxa del segon sexe, obra mestra de Simone de Beauvoir, que va provocar un vertader xoc cultural en 1949. Més enllà de la «fabricació» de la dona, hui vivim la presa de consciència de la forja dels éssers humans, de les identitats acceptades o imposades, del rol, en definitiva, urgent de l’entorn i de l’educació sobre l’individu. Fundadora del pensament feminista modern, filòsofa, escriptora, assagista, militant compromesa, lliure i independent, ha marcat com ningú el seu temps i influeix decisivament sobre el nostre. Sami Naïr, el seu col·laborador i amic, ofereix, en aquest llibre, un testimoniatge evocador sobre ella, anomenada per Jean-Paul Sartre «el Castor». D’entre aquestes pàgines sorgeix la seua vida, des de la dècada de 1930 fins a la seua desaparició, en 1986. Naïr compta amb agudesa i emoció els compromisos i batalles d’aqueixa època, que permeten entendre les apostes actuals del moviment d’emancipació femení, i dels desafiaments per afrontar la vertadera igualtat, que la dona precisa encara conquistar dins de la societat masculina.
Sami Naïr és doctor Honoris causa per la Universitat de València, politòleg, filòsof, sociòleg i catedràtic de la Universitat de Paris VIII, especialista mundialment reconegut en moviments migratoris i creador, en 1997, del concepte de codesenvolupament. Entre 1997 i 1999 va ser assessor del Govern de Lionel Jospin i des de 1999 fins a 2004, europarlamentari. És catedràtic en Ciències Polítiques, director del Centre Mediterrani Andalusí (CMA) i professor-investigador en la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. Va dirigir “Les Temps Modernes” al costat de Simone de Beauvoir i “L’Evenément européen” amb Edgar Pisani.
Cristina García Pascual és catedràtica de Filosofia del Dret de la Universitat de València, professora del Departament de Filosofia del Dret i Filosofia Política i investigadora de l’Institut de Drets Humans. Ha sigut directora del programa de doctorat en Drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional (esment d’excel·lència) des de la seua creació en 2009 fins a 2015. En l’actualitat compagina les tasques docents i d’investigació amb la direcció de l’Aula de Literatura de l’espai cultural La Nau.
Javier de Lucas és catedràtic de Filosofia del Dret i Filosofia política en el IDH-UV, del qual va ser fundador i primer director (2004) i, de nou, director des de juny de 2016 fins a la seua elecció com a senador independent en la llista del PSPV-PSOE en les eleccions d’abril i novembre de 2019.
Creat l’any 2005, el IDH té com a objectius la difusió dels valors inherents als drets humans; la creació un marc de reflexió i diàleg entorn d’aquests; el desenvolupament de la investigació sobre els drets humans; la promoció de la difusió d’obres científiques sobre els drets humans; i el foment de l’ensenyament dels drets humans. L’Institut de Drets Humans de la Universitat de València va obtindre en 2008 una ajuda dins del programa Consolider-Enginy 2010. L’institut forma part d’un projecte en el qual participen dotze grups d’investigació de diferents universitats espanyoles, coordinat per el Instituto de Derechos Humanos Bartolomé de las Casas de la Universidad Carlos III de Madrid. Va ser la primera ocasió en què un equip format per investigadors pertanyents a l’àmbit jurídic va obtindre una ajuda d’aquest tipus, majoritàriament dirigida a contextos científics allunyats de les Humanitats i de les Ciències Socials.
