L'Horta de València presenta la seua candidatura com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial
La Diputació de València ha participat en l’acte institucional de presentació de la candidatura de “El Regadiu històric a l’Horta de València” a ser nomenada per la FAO com a SIPAM (Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial).
Es tracta d’una iniciativa de la Càtedra Terra Ciutadana, de la Universitat Politècnica de València i l’Ajuntament de València, amb la que la Diputació ha col·laborat en la difusió del treball que duen a terme, afavorint la comunicació amb els ajuntaments de l’Horta per a que feren les seues aportacions, per tal d’aconseguir l’esforç col·lectiu de tota l’àrea metropolitana de València.
A l’acte ha assistit la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, acompanyada per el president de la Generalitat, Ximo Puig; l’alcalde de València, Joan Ribó; la regidora d’Agricultura, Horta i Pobles de València, Consol Castillo; el president de les Corts, Enric Morera; la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián; el portaveu del grup Compromís a les Corts, Fran Ferri; així com el del PSPV-PSOE, Manolo Mata; i la subdirectora general de Relacions Internacionals del Ministeri d’Agricultura i Pesca; a més d’altres membres de les corporacions municipals de les localitats de l’Horta, com ara l’alcaldessa de Bonrepós i Mirambell, Rosella Antolí.
La vicepresidenta ha destacat que “des de la Diputació sempre estem col·laborant amb totes aquelles iniciatives que es fan per tal de protegir l’Horta i posar-la en valor. Així ho varem fer en el Pla Agrari i així ho estém fent amb aquesta candidatura”. Una candidatura de la qual Amigó ha afirmat “és una alegia immensa com a filla i neta de llauradors i llauradores de l’Horta. Ens fa moltíssima il·lusió vore que totes les administracions estan ací recolzant aquesta candidatura per tal de que es reconega el sistema de regadiu de l’Horta de València com a SIPAM que atorga la FAO. Estem absolutament segurs que anem a aconseguir-ho”.
A més, l’alcalde de València, Joan Ribó ha afirmat que “és un privilegi poder gaudir d’aquest entorn i compartir amb totes les persones i institucions que han aconseguit durant segles aquest model exemplar de producció alimentaria. Per això vull sol·licitar des d’ací la col·laboració institucional, que és condició imprescindible l’obtenció de SIPAM”.
Per la seua part, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha assegurat que “la Generalitat dona suport directe i entusiasta, un suport que és continuador de la Llei de l’Horta per garantir un sistema integral de protecció i dinamització del valor productiu, ambiental i històric de l’Horta de València i el sistema de rec històric en el que es fonamenta. És per tant una candidatura de la ciutadania, de les institucions i de tots aquells que estimem l’Horta més enllà fins i tot de les pròpies fronteres de la ciutat.”
Per últim, l’alcaldessa de Bonrepós i Mirambell, Rosella Antolín ha afirmat que “el SIPAM pot ajudar a que augmenten les rendes agràries, que es conega l’Horta i el seu valor, i que els llauradors i les llauradores puguen guanyar-se millor la vida”.
L’Horta de València com a SIPAM
La denominació SIPAM és un reconeixement de la FAO als sistemes agrícoles sostenibles vius i en evolució que, a més, creen impressionants paisatges de gran valor, rics en biodiversitat, desenvolupats a través de l’adaptació mútua d’una comunitat amb el seu territori. Són diferents als llocs patrimonials convencionals i a les àrees protegides. Representen sistemes dinàmics gestionats per humans definits no només per les condicions específiques del lloc, sinó també per les tradicions, cultures de cultiu i els aliments.
L’Horta de València constitueix un espai en que conflueixen aquests elements. D’origen islàmic medieval, amb antecedents de l’època romana, i amb un àrea total que cobreix 23 km quadrats, l’Horta és un territori en el qual, al llarg dels segles, la comunitat agrícola ha construït un paisatge únic, el valor del qual supera l'estrictament productiu i constitueix un testimoni històric que ha sabut dinamitzar un llegat mil·lenari.
Una estructura històrica, basada en una sèrie de canals, camins rurals i barraques, que han definit el seu llegat físic: un sistema agrícola ric en cultius mediterranis que configura un paisatge canviant al llarg de les estacions, amb una cultura hidràulica representada per sistemes d’us de l’aigua i entitats com la Real Acequia de Moncada i el Tribunal de les Aigües.
Com a territori proposat com a SIPAM, l’Horta reuneix els cinc criteris indispensables. Per una banda acompleix les dimensions de seguretat alimentaria i de nutrició definides per la FAO: disponibilitat, accés, utilització i estabilitat. Per altra, el d’agrobiodiversitat, ja que les explotacions familiars locals han aconseguit mantenir l’stock agrícola natural, la seua biodiversitat i una producció d’alta qualitat, amb alguns cultius que són únics, com ara la xufa. Amb sistemes de coneixement local i tradicional que distribueixen l’aigua, gestionats per el Tribunal de les Aigües amb un mètode de reg per gravetat.
També l’existència de cultures, sistemes de valors i organitzacions socials, ja que es tracta d’un sistema periurbà que permet als agricultors i pescadors tenir un contacte directe amb el mercat de la ciutat de València i ha facilitat la creació d’espais com ‘La Tira de Contar’. Per últim, els paisatges i característiques d’aquests tenen un important valor visual i escènic, ecològic, agrícola i cultural. Tot açò fa de l’Horta de València un espai idoni per a ser declarat SIPAM per la FAO.
