L'escultor Andreu Alfaro rep, a títol pòstum, la Medalla de la Universitat de València

La Universitat de València ha lliurat aquest dimecres la Medalla de la institució a l'escultor Andreu Alfaro, a títol pòstum, en un acte acadèmic copresidit pel rector de la Universitat, Esteban Morcillo, i el president de la Generalitat, Ximo Puig. També hi han assistit els consellers Vicent Soler, Vicent Marzà i Manuel Alcaraz. En el transcurs de la sessió, els tres fills d'Alfaro han rebut la màxima distinció de la Universitat.

L'acte s'ha celebrat al Paranimf de l'edifici històric de La Nau. Durant la sessió solemne també ha intervingut J. F. Yvars, qui va ser director de l'IVAM (1993-1996), i professor d'Història de l'Art Contemporani i Teoria de l'Art en la Universitat de València (1968-1974). Crític d'art, va estar vinculat a l'editorial Edicions 62.  Ha escrit, entre d'altres, 'Goticismo y tradición clásica' (1989) o 'Jocs sense temps' (1991).

En la sessió s'ha presentat un llibre que recull les aportacions d'Alfaro a l'escultura del segle XX, així com entrevistes a l'escultor i estudis que analitzen la seua obra. El llibre, titulat 'Andreu Alfaro. En torno a la escultura. Escritos y entrevistas', del qual són editors els professors José Martín Martínez i Evangelina Rodríguez Cuadros, ha estat editat per Publicacions de la Universitat de València.

El Consell de Govern de la Universitat de València va acordar el dia 5 d'abril de 2011 la concessió, a títol pòstum, de la Medalla de la institució a Andreu Alfaro Hernández, en atenció "als rellevants mèrits que concorren en la persona de l'escultor, les seues aportacions artístiques, la seua prolífica producció, de projecció internacional, i el seu impacte en les arts del seu temps, així com el seu compromís amb la cultura valenciana i la seua destacada vinculació amb la Universitat de València".

Sobre Andreu Alfaro

Andreu Alfaro Hernández (València, 1929 – Rocafort, 2012) va ser un artista  de formació autodidacta que va iniciar la seua activitat expositiva en 1957, formant part del Grup Parpalló entre els anys 1959 i 1961.

Inspirada en autors com Constantin Brancusi, Julio González o Jorge Oteiza, l'escultura d'Alfaro s'emmarca dins de la tradició constructivista, per l'ús dels materials i tècniques industrials al servei d'un estil formal extremadament depurat.

Caracteritzada per les geometries abstractes i minimalistes d'acer i alumini i les columnes de marbre que juguen amb la llum, el mòdul, la sèrie i el color, la seua producció ha estat prolífica, superant els dos milers d'escultures que han estat exposades en nombroses ocasions en la Biennal de Venècia i en les fires de Colònia, Düsseldorf, Basilea, París i Madrid, entre d'altres.

L'art públic creat per Andreu Alfaro està estès per tot el món, destacant grans obres construïdes a gran escala amb vocació d'integració en espais públics com a monument col·lectiu, com la 'Puerta de la Ilustración' de Madrid, el 'Mil·lenari' de Barcelona, les columnes del Campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona i l''Adam i Eva' de la Universitat de València.

Premio Nacional de Artes Plásticas, Premi d'Honor Jaume I, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, Premi Alfons Roig de la Diputació de València i Premio de Urbanismo, Arquitectura y Obra Pública del Ayuntamiento de Madrid, Andreu Alfaro va ser reconegut per la seua trajectòria artística i compromís cívic.