L'aula de Poesia de la UV reinicia la seua programació aquest mes d'abril
L'Aula de Poesia del Vicerectorat de Cultura i Esport de la Universitat de València reinicia la seua programació aquest mes d'abril, sota la direcció de la professora Xelo Candel, amb un vídeo en homenatge al poeta valencià Francisco Brines (Oliva, 1932). L'any passat, el 2020, es va celebrar el seixanté aniversari de la publicació del seu primer poemari, 'Las brasas' (1960), i ahir, amb motiu del Dia Internacional de Llibre, estava previst que el poeta recollira el premi Cervantes a Alcalá d'Henares, però el seu estat de salut li l'ha impedit.
Per commemorar aquesta doble celebració, l'Aula de Poesia ha volgut dedicar-li un homenatge amb aquest vídeo en què participen els poetes María Victoria Atencia, José María Álvarez, Carlos Marzal, José Saborit, Vicente Gallego, Lola Mascarell, Juan Vicente Piqueras i Juan Pablo Zapater; el crític i catedràtic de la Università degli Studi di Bergamo Gabriele Morelli i l'editor de Renacimiento Abelardo Linares. El vídeo està coordinat i editat per la professora del Departament de Filologia Espanyola Xelo Candel Vila, nova responsable de l'Aula de Poesia, i per la becària de col·laboració del mateix departament i directora de la revista universitàriaParnaso,Carla Juárez Pinto. El vídeo es pot visualitzar a través delCanal YouTube del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, en concreta través d'aquest enllaç.
Francisco Brines Bañó és un dels poetes espanyols més rellevants i un dels màxims representants de la coneguda com 'Generació del 50'. És acadèmic de la Real Academia Española i ha obtingut, entre altres, els guardons següents: Premio Adonáis (1959), Premio Nacional de la Crítica (1966), Premi de les Lletres Valencianes (1967), Premio Nacional de Poesía (1987), Premio Nacional de las Letras Españolas (1997), Premio Fastenrath de la Real Academia Española (1997), Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana (2010), Premio Miguel de Cervantes (2020). El 2019 se li va concedir l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana.
Xelo Candel, directora de l'Aula de Poesia de la Universitat de València
Xelo Candel Vila, professora del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València, ha sigut nomenada nova directora acadèmica de l'Aula de Poesia de la Universitat de València. Es tracta d'una iniciativa promoguda pel Vicerectorat de Cultura i Esport, a través del Servei de Cultura Universitària, per incentivar la difusió i l'estudi de la poesia.
El Vicerectorat de Cultura i Esport va reprendre l'Aula de Poesia cap a final del mes de març amb el propòsit de fomentarla lectura i difusió dels estudis sobre poesia des d'una perspectiva crítica a través de conferències, col·loquis amb autors, presentacions de llibres, taules redones, premis de poesia i seminaris dedicats a la recerca i la transferència. L'Aula tindrà també activitats de caràcter formatiu per a estudiants, com ara tallers o cursos d'escriptura, o la creació del cicle 'Vers Lliure', pensat perquè els joves poetes universitaris tinguen un lloc on discutir sobre els seus projectes i exposar les seues creacions.
La seua directora acadèmica, Xelo Candel Vila, explica que la Universitat és part de la ciutat i que, per això, "l'Aulade Poesia pretén ser un espai de trobada oberta a la societat on no solament participen estudiants, professors o investigadors, sinó que també puga servir com a espai de debat cultural plural i crític".
Xelo Candel Vila és professora titular al Departament de Literatura Espanyola de la Universitat de València. Ha impartit seminaris i conferències en diverses universitats internacionals com Texas State University, Università degli Studi di Bergamo, Universitatea Stefan cel Mare, Postdam Univertität, Universidad de Mar del Plata, Instituto Cervantes de São Paolo de Brasil, Kentucky University, Mary Washington, Montclair University, Ohio University o Bucknell University. Entre altres, ha editat els llibres:Los Sesenta. Revista literaria. México, 1964-1965; Epistolario entre Max Aub y Vicente Aleixandre; El libro de las baladas y Romances de colorido de Luis Rosales; Luis Rosales. El contenido del corazón; El romántico ilustrado. Imágenes de Luis García Montero; De lo vivo a lo pintado. La poética realista de Max Aub en el ámbito de la Modernidad literaria; Luis Rosales después de Luis Rosales; La casa encendida;Versiones y Subversiones y Diario de Djelfa de Max Aub. Como poeta ha publicado Los comediantes (1993), A destiempo (2003), Premio Miguel Labordeta, La arena (2009), Hueco. Mundo solo (2013), Premio de la Crítica Valenciana el 2014, i Mientras las nubes arden(2018).
