La Sala L'Horta porta a escena "La Sort", comèdia dramàtica i autobiogràfica sobre el procés d'adopció homoparental i interracial dels dramaturgs i actors Juli Disla i Jaume Pérez

La Sala L'Horta porta a escena aquest cap de setmana La Sort, comèdia dramàtica que narra la peripècia emocional que van viure en primera persona els autors teatrals i interpretes valencians Juli Disla i Jaume Pérez quan van decidir iniciar el procés d'adopció del seu fill. Aquesta història autobiogràfica sobre la construcció d'una família interracial per part d'una parella homoparental es representarà el dissabte 30 d'octubre, a les 19 hores.

L'endemà, el diumenge 31 d'octubre, el pati de butaques del centre cultural de Castellar-Oliveral s'omplirà de xiquets i xiquetes d'entre 2 i 6 anys. La creadora Rosana Mira presentarà l'espectacle Paz i Fico, que utilitza el llenguatge del clown i els titelles per a parlar -en llengua valenciana- de la importància de preservar la naturalesa, els oceans i els animals que habiten el planeta Terra. N'hi haurà una única funció a les 12 del migdia.

Sense deixar de costat en cap moment l'optimisme i el sentit de l'humor, les pallasses Coral i Pupetes transmeten un missatge de conscienciació mediambiental al públic de Primera Infància. La sinopsi tracta d'un peix (PAZ) i un polp (FICO) que són molt amics. Un dia es troben amb la seua amiga l'estrela de mar, que té un aspecte molt pàl·lid. Ella els conta que l'oceà està ple de fem. Comença una aventura per a buscar a la reina de la Mar, Posidònia, i convéncer-la perquè retorne la salut dels éssers vius aquàtics.

La Sort forma part del Cicle especial de comèdia per a joves i adults que va iniciar la Sala L'Horta la temporada passada amb molt bon acolliment per part del públic valencià. Una de les peculiaritats d'aquesta peça teatral, a més del seu valor com a testimoniatge autobiogràfic, és el fet que aborda una qüestió tan complexa com l'adopció i la diversitat sexual i racial sense incidir exclusivament en els elements més dramàtics. En aquesta producció de la companyia Pérez&Disla, amb text de Juli Disla i direcció de Jaume Pérez Roldán, Toni Agustí i Santiago Ribelles, també es busquen espais per a la distensió i els moments tragicòmics.

A través d'aquesta vivència íntima, l'obra parla de la diversitat, de quins són els models de famílies, de com es viu la qüestió racial, de quins són els referents, de l'entorn en el qual es desenvolupen els menors i de com influeix la política en tot això. És un relat sobre el que suposa aquest procés burocràtic, no sols per a una parella homosexual, sinó per a totes les persones que decideixen iniciar aquesta aventura, que es pot allargar fins a huit anys i no és definitiu fins que la justícia dicta una resolució d'adopció.

A La Sort, Juli Disla i Jaume Pérez parlen en primera persona i s'exposen d'una forma que no és fàcil de trobar en els escenaris. I ho fan perquè la normalització de famílies com la seua influïsca positivament en els xiquets i xiquetes que formen part de famílies semblants. La integració en la societat és la base per al benestar individual i familiar i també per a l'enriquiment social.

L'exercici de la maternitat o paternitat en persones gais i lesbianes opera a vegades com una manera d'autoafirmació en tres adreces: cap a un mateix, cap al fill o filla i cap a l'entorn. L'exercici de visualització del vincle parental o maternal és també una afirmació de la diversitat. Per damunt de tot això, tots dos autors consideren que La Sort és un honest homenatge al fill que comparteixen.