La Diputació promou la conscienciació per a la conservació i protecció de la posidònia oceànica
La sensibilització i conscienciació sobre el gran valor mediambiental de la posidònia oceànica i de les seues praderies marines és l’objectiu de la campanya informativa que desenvolupa l’àrea de Medi Ambient de la Diputació. Aquesta iniciativa, que està destinada tant als ajuntaments de les comarques de València com als banyistes, fa pedagogia sobre la importància ecològica d’aquesta planta als ecosistemes marins, el seu paper en la protecció de la costa front a l’erosió i la seua funció com a reservori de biodiversitat.
El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha explicat que “la posidònia, en definitiva, representa un indicador de la qualitat de les nostres aigües, i el que tractem és que no es veja com un residu, sinó com un element més de la nostra natura que hi ha que tractar i cuidar, i no tant criticar el fet que hi haja posidònia en una platja, perquè és realment el contrari, un indicador de qualitat i no de brutícia”.
Entre els beneficis que reporta aquesta espècie destaquen la seua elevada producció d’oxigen i el seu gran consum de diòxid de carboni (CO2), així com el seu paper de refugi per a una àmplia varietat d’animals marins. Les praderies de posidònia oceànica també frenen l'onatge i les corrents marines, la qual cosa impedeix l’erosió de la costa, i al mateix temps són fixadores i estabilitzadores del sediment.
La presència d’aquesta espècie és, alhora, un indicador de la qualitat de l’aigua on creixen, ja que es tracta d’una planta que per al seu desenvolupament precisa aigües de bona qualitat, netes, transparents i ben oxigenades. Amb tot això, la protecció de les praderies de posidònia serveix per incrementar els recursos pesquers i per desenvolupar models de turisme ecològic.
Els cúmuls de posidònia a vora mar no són fem
Les restes d’aquesta planta que s’acumulen a la línia de costa per l’acció de les ones no són fem, sinó que compleixen una funció molt important de protecció de les platges davant de l’erosió. Per això, des de la corporació provincial es promou l’equilibri entre la neteja d’aquestes restes i la seua conservació per tal de protegir el medi.
Des de l’àrea de Medi Ambient es recomana que, només en el cas que l'acumulació i podridura ocasionen molèsties evidents i condicions d'insalubritat, caldria procedir a la retirada de les algues i restes de vegetació marina. En aquest cas, però, l'extracció es faria deixant un matalàs de deu centímetres d'algues sobre la sorra.
Des del departament insisteixen en que en ningun cas s'han de transportar a l'abocador, ni s'han d'eliminar les algues durant l'hivern o la primavera, sinó que la seua retirada, en cas de produir-se, s’ha de realitzar durant el període estival. Durant aquest procés, és necessari amuntonar-les perquè s’assequen en una zona propera a la mar, de manera que el cúmul vaja perdent sorra per poder reincorporar-les posteriorment o crear cordons dunars embrionaris.
Els estudis realitzats al respecte indiquen que la retirada de 1.000 metres cúbics de restes de posidònia oceànica implica la pèrdua de fins a 44 metres cúbics de sorra de platja. A més, en l’actualitat s’està investigant la manera de donar-li nous usos a les restes de posidònia. Per això, s’estudia la seua utilització com a material de construcció, material ignífug i, fins i tot, s’estan valorant les seues propietats sanitàries.
