Junta Central Fallera presenta la imatge gràfica del l'IV aniversari de la declaració de les falles com a Patrimoni Inmaterial de la Humanitat per la UNESCO
Aquest dilluns, 30 de novembre, comencen els actes de commemoració de l'IV Aniversari de la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Per a celebrar aquest esdeveniment, Junta Central Fallera ha preparat una programació especial, adaptada a les circumstàncies sanitàries a causa de la pandèmia de la Covid-19, que inclou una sèrie d'activitats i accions, algunes d'elles de manera online mitjançant les xarxes socials de JCF, que s'allargaran fins al dia 13 de desembre. La imatge gràfica per a aquest esdeveniment està dissenyada per Reis Pe i Ricardo Ruiz.
Habitualment, associem el patrimoni a allò tangible, a allò que es materialitza i que ocupa un espai físic que podem veure i tocar. A més, els valencians estem acostumats a veure canviar, durant dies, el funcionament de les nostres ciutats i pobles. Gravem en la nostra retina imatges d'immenses figures devorades pel foc i assistim commoguts al renaixement de les seues cendres als nostres carrers. Sempre, any rere any, donant la benvinguda a la primavera.
Sembla lògic pensar que l'origen d'aquesta reincidència es troba en un segon pla, darrere de les càmeres i els "flashes", on es troba tota una força col·lectiva immortal, que té a veure amb l'humà i el sentimental, i que conforma un teixit local que ens protegeix enfront de les adversitats, perquè ens cus per a construir una miqueta junts.
És per això que la proposta de cartell, en un any on les falles no s'han construït materialment i la importància d'aqueix teixit humà és més transcendental que mai, pretén reivindicar aquest patrimoni immaterial i immortal de la festa, representant l'incommensurable valor que jau en tots aquells llaços humans que, a través dels nostres oficis i les nostres formes de vida, ens protegeixen i ens cuiden en temps adversos. Per tot això, s'ha construït una falla, que és l'element central de la celebració, amb tots aqueixos materials primigenis de cadascun dels oficis que s'entrellacen en un equilibri col·lectiu màgic i quasi impossible: la canya de la dolçaina que representa als músics, la pólvora als pirotècnics, la fusta als artistes fallers, el llautó als orfebres i l'espart i el fil als indumentaristes. Tots ells se secunden i s'entrellacen entre si culminant en una flor fallera com a símbol de l'esperança.
Però el material es consumeix, és mortal i efímer. No obstant això, el cicle es repeteix gràcies a tota aqueixa força immaterial, que pel fet de no existir físicament, transcendeix més enllà, és immortal i es representa cosida en el cartell, perquè és el que roman quan el material desapareix cíclicament consumat pel foc. Així, els dos cartells es complementen entre si: a través del material es representa l'immaterial i a través del mortal es representa l'immortal.
Perquè som el resultat d'un coneixement ancestral concret, d'una manera determinada d'entendre la vida, i només protegint-nos i cuidant-nos, el material podrà tornar a ressorgir de les cendres, rebent la primavera, i serà perquè el patrimoni immaterial i immortal haurà romàs. Sempre, any rere any.
