La Institució Alfons el Magnànim publica 'El Monstre' d'Albert Toldrà sobre la Inquisició a València

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació acaba de publicar El monstre. Les presons de la Inquisició a València d'Albert Toldrà, el número 178 de la col·lecció Estudis Universitaris. Aquest llibre, el primer que edita l'editorial pública el 2022, analitza el tribunal de la Inquisició i la societat valenciana a través de les presons inquisitorials: com eren, qui les habitava, què hi ocorria i sobretot quina finalitat tenia tota la maquinària repressiva.

El llibre també és un relat sobre l'edifici mateix. La Inquisició a València primer se situà al Palau Reial, després al Palau Arquebisbal i finalment a un palau, hui derruït, situat a la cruïlla del carrer de Navellos amb el de les Nou Reixes (actual carrer de la Unió), a la vora de la plaça de l'Església de Sant Llorenç i l'actual palau de les Corts Valencianes. Allà es produiran interrogatoris i tortures, mitjançant tècniques elaborades combinades amb violències inhumanes, destinades a destruir la voluntat. En contrast amb l'organització moderna del Sant Ofici, però, el seu personal és corrupte i ineficaç; això, sumat a l'estat de les presons, suposa pèssimes condicions per als captius.

La Inquisició, aquest tribunal d'excepció que Voltaire anomenava le Monstre, és una realitat de llarga durada, des de finals del s. XV fins a ben entrat el XIX, que tindrà profundes conseqüències en l'evolució històrica valenciana. Un tribunal del fanatisme religiós i alhora un temible instrument del poder reial, amb la finalitat d'eliminar físicament la dissidència religiosa (jueus, moriscos, protestants, lliurepensadors, bruixes...), però també la intel·lectual (científics, filòsofs, escriptors, llibreters...) i la sexual (homosexuals, bígams, sol·licitadors...). I sobretot, que tindrà l'objectiu explícit de fer por, d'aterrir el poble per obtenir-ne l'obediència, tot en nom de Déu.

Albert Toldrà i Vilardell va estudiar Història a la Universitat de València, on també es va doctorar l'any 2007 amb la tesi Mestre Vicent ho diu per espantar. El més enllà medieval. Les seues recerques s'han orientat cap a diferents camps de la història cultural: la religiositat medieval i la predicació de sant Vicent Ferrer, i, d'altra banda, la Inquisició i la història de la dona i de la sexualitat.

Ha publicat diversos articles i llibres de divulgació i d'investigació, entre ells Aprés la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval (2000, Premi Octubre), Asmodeu. Dona, dimoni i sexe a l'Edat Mitjana (2011, Premi Micalet), La carn. Cos i sexualitat a l'Edat Mitjana (2012), Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) (2017), El plaer de la carn. Sexe i temperament en la cultura medieval (2017, Premi València de la Institució Alfons el Magnànim) i Il·luses, santes, falsàries. Relats d'espiritualitat femenina heterodoxa perseguida per la Inquisició de València (1624-1808) (2018, Premi Ciutat de València de l'Ajuntament de València).