El Magnànim publica 'Prensa desencadenada', una selecció de reportatges de la transició de Jesús Sanz

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació (Magnànim) acaba d'editar Prensa desencadenada. Del tardofranquismo valenciano a la libertad vigilada (1975-1980), una selecció de cròniques i reportatges del periodista Jesús Sanz Díaz (Conca, 1947), radiats o publicats entre els anys 1975 i 1980, la majoria d'ells en premsa i mitjans clandestins. El llibre és el número 13 de la col·lecció Papers de Premsa que dirigeix el periodista Emili Piera. 

Prensa desencadenada. Del tardofranquismo valenciano a la libertad vigilada (1975-1980) constitueix un testimoniatge de primera mà de les lluites socials, polítiques i culturals que van marcar un període complicat, els darrers anys de la dictadura i els primers anys de la transició a la democràcia. Els textos (molts signats amb pseudònim, atesa la clandestinitat de molts dels mitjans durant el tardofranquisme en què col·laborava Sanz) analitzen els moviments socials (obrer, llaurador, ciutadà, de professionals…), la política i la societat en general del període. S'han agrupat per temes: 1) repressió i resistència; 2) sindicalisme i patronal; 3) pobresa; 4) política; 5) medi ambient i 6) identitat valenciana.

La procedència de les quasi cinquanta peces és variada tot i que abunda la premsa clandestina de final de la dictadura. Van ser emesos o impresos al seminari Valencia Semanal o els mitjans lligats al Partit Comunista de España (Mundo Obrero i Radio España 

Independiente, popularment coneguda com La Pirenàica), PSUC (Arreu, La Jaula) i PCPV-PCE (Cal Dir).

Jesús Sanz, implicació sociolaboral i política a través del periodisme

Jesús Sanz Díaz (Conca, 1947), llicenciat en filosofia, exerceix el periodisme des de mitjan anys 1970. Està especialitzat en les branques sociolaboral i política que ha desenvolupat durant la dictadura franquista en mitjans clandestins i altres, en la recent democràcia espanyola: Diario de Valencia, Agència Logos, Cal Dir, Valencia Semanal, Arreu, i diversos lustres en Ràdio Nacional d'Espanya (RTVE) com a informador parlamentari i polític. És autor dels llibres  El movimiento obrero en el País Valenciano (1939-1976) i La cara secreta de la política valenciana (de la predemocracia al estatut de Benicàssim), reeditat el 2018 pel Magnànim. Ha sigut assessor de la Presidència del Consell Preautonòmic Valencià i responsable d'informació i relacions de la Mostra de Cinema del Mediterràni. 

Pres polític en diverses presons durant la dictadura per la seua militància antifranquista; cofundador de la Unió de Periodistes del País Valencià (UDPV); processat i absolt, ja en democràcia, per articles denunciant activitats d'ultradreta, i guardonat, al costat del col·lectiu de periodistes B. Pérez, amb el Premi Llibertat d'Expressió, atorgat per la UDPV. Ha exercit com a sindicalista de CC.OO. en diversos mitjans de comunicació. En l'actualitat realitza informes per a diverses organitzacions socials.