El CCCCinema del Centre del Carme posarà banda sonora en directe a una pel·lícula muda de 1919
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) inaugura aquest dimarts una nova edició del seu cine a la fresca, el CCCCinema d'Estiu amb el cicle de comèdia europea 'De què ens riem a Europa?'. Del 3 al 29 d'agost, el cicle, organitzat pel CCCC i dirigit pel crític i investigador, Daniel Gascó, oferirà 24 títols per a recórrer el vell continent a través de la comèdia.
El director del CCCC, José Luis Pérez Pont ha assenyalat que "des del seu inici, en el nostre CCCCinema d'Estiu, la intenció ha sigut la d'invitar totes les persones a gaudir d'un cicle de cine de qualitat, que no solament ens trau el somriure i ens permet passar una bona estona, sinó que ens interpel·la i ens fa reflexionar sobre diferents qüestions de la vida quotidiana, a través de l'humor. Així, cada setmana, presentem diferents títols que recorren la cinematografia europea, poc coneguts i sempre sorprenents".
La txeca 'Príbehy obycejného sílenství' (Dirección equivocada, 2005) dirigida per Petr Zelenka, inaugura aquest dimarts el cicle. Curiosa obsessió la de Petr Zelenka, el cinema del qual connecta imatges de fa mig segle amb el moment present de la filmació. Si en 'Knoflikari' (Botoneros, 1997) la bomba d'Hiroshima donava pas a la Praga explosiva de mitjans dels 90, en 'Príbehy obycejného sílenství' serà la visita de Fidel Castro en els 60 la que derive en un caos íntim.
Segons Daniel Gascó "per a fer un retrat més fidel del nostre món contemporani, Petr Zelenka transforma l'anormalitat i la fantasia en una cosa quotidiana" i afig que "per a Zelenka el principal missatge de la pel·lícula és: 'No et convertisques en una mercaderia'".
'Diabolo menthe' (Peppermint Soda, 1977), que es projecta el dimecres, 4 d'agost, és un dels descobriments d'aquest cicle. La cineasta Diane Kurys tenia només 28 anys quan va narrar en 'Diabolo Menthe' el seu any del despertar: el curs 1963-64 en el que tot semblava rígid i anodí.
Diane Kurys va tardar només tres setmanes a escriure el guió a partir de records d'institut molt concrets. Com Anne, la xiqueta protagonista, la directora tenia 13 anys en 1962 i també va assistir al Lycée Jules Ferry. Hi havia molt poques llibertats cinc anys abans del 68. Les dones no podien portar pantalons, la brusa beix era obligatòria, l'educació no era mixta. Asseguda a l'aula, es va jurar a si mateixa que ho contaria tot. L'òpera prima d'aquesta jove cineasta va vendre més de 3 milions d'entrades i es va situar en el 2n lloc de les més taquilleres, per darrere de 'Star Wars'.
En el centenari de Luis García Berlanga, el CCCCinema no podia deixar de sumar-se a aquesta celebració. Amb '¡Vivan los novios!' (dijous, 5 d'agost) Berlanga i el seu guionista, Rafael Azcona, van voler rematar aquest subgènere dels 60 en què l''españolito' acudia a les zones turístiques a la recerca d'estrangeres. Un interés quixotesc que es va saldar amb una de les seues comèdies més negres i amargues. Encarnat per l'imprescindible José Luis López Vázquez, Leonardo Pozas és fill del seu temps, un tipus corrent enredat en compromisos, contractes socials i institucions.
Gascó ha explicat que "es va gestar en un moment rar. Quan es deia que Franco tenia un peu en la tomba i ens trobàvem a les portes de la transició. Va ser una producció traumàtica. La frase que més recorda haver escoltat Berlanga de producció era: 'No puede ser, Luis'. Però Berlanga va estar molt satisfet amb els actors, els quals el van ajudar a eixir del greuge: José Luis López, Laly Soldevilla, Jose María Prada, Manuel Aleixandre i Teresa Gisbert".
Abans de convertir-se en director, l'italià, Marco Ponti, va escriure un llibre sobre Quentin Tarantino quan aquest només havia rodat tres llargmetratges. D'aquesta experiència va extraure la idea següent: que per a fer un cinema espectacular no calen explosions, n'hi ha prou amb dos personatges que parlen i diguen coses interessants. I això és precisament el que ens ofereix 'Santa Maradona' (divendres, 6 d'agost), un 'tour de force' vertiginós, inesperat i rabiosament musical sobre uns joves i les seues ocioses vides, els diàlegs incisius dels quals desborden humor. "En un partit contra Anglaterra, Maradona va marcar amb la mà i va aconseguir eixir-se'n amb la seua dient que no hi havia marcat amb la seua mà, sinó amb la del Senyor. Els meus personatges també volen marcar gols amb les mans", conta Marco Ponti, guionista i director.
'Le grande soir' (2012) (dissabte, 7 d'agost) és el cinqué llargmetratge de Benoît Delépine & Gustave Kervern, autors d'una obra subversiva però reeixida. Només a França aquesta pel·lícula va tindre 430.000 espectadors. En el film la revolució sorgeix com una idea impossible, un acte de resistència absurd en mans d'un parell de bojos. Un rerefons que Delépine i Kervern situen sàviament a la vora d'un centre comercial, un espai civilitzat que serà testimoni d'una trama punk.
Aquesta primera setmana, el CCCCinema d'Estiu s'acomiada amb un esdeveniment molt especial: els artistes Dr. Truna & Mike Cooper posaran banda sonora, en directe a 'Die Puppe' (La muñeca, 1919), en una actuació que unirà l'elegància d'aquesta pel·lícula muda d'Ernst Lubitsch amb la música contemporània.
A penes es percep el silenci en les pel·lícules alemanyes d'Ernst Lubitsch. Són obres mestres vives, elegants, de ritme ràpid, en què les accions són més eloqüents que els seus sarcàstics diàlegs. Segons Dani Gascó "el mateix Ernst Lubitsch apareix en la primera seqüència manipulant simbòlicament una casa de nines. Potser deu ser aquest el paper d'un cineasta: muntar i desmuntar. Lubitsch no va dubtar a utilitzar efectes excèntrics per al cine de l'època: divisions de pantalla, sobreimpressions, fotografies d'alta velocitat i exposicions múltiples com en la presa en què apareixen fins a dotze boques en un mateix enquadrament".
El CCCCinema d'Estiu es projecta cada nit, excepte els dilluns, a les 22 hores, amb entrada gratuïta i reserva prèvia. Les pel·lícules tenen doble subtitulat en castellà i valencià. Més informació en www.consorcimuseus.gva.es.
