DANIEL TORRES. La casa. Crònica d'una conquesta
Daniel Torres (Teresa de Cofrentes, València, 1958) és un dels autors més importants del còmic valencià, membre destacat del grup d’artistes que van renovar la narrativa gràfica en els anys huitanta des dels plantejaments estètics de la línia clara.
Caso de estudio. Daniel Torres. La casa reuneix una selecció de prop de cent dibuixos originals i esbossos que l’autor va produir per a la publicació La casa. Crónica de una conquista, editada per Norma Editorial el 2015. Es presentaran complets el capítol 19, “Tres motores, Chicago, 1918” (el gratacel), i el capítol 21, “La máquina de habitar” (període d’entre guerres), i s’han seleccionat també originals de la resta dels capítols del llibre, que es presentaran a la Galeria 3 de l’IVAM. Els dos capítols triats entronquen l’evolució de la llar amb el creixement de les ciutats que té lloc al principi del segle XX, desplegant un discurs d’anàlisi de l’impacte en la vida quotidiana de la translació del camp a la concentració urbana.
L’exposició inclou huit petits electrodomèstics procedents de la col·lecció Alfaro Hofmann de Godella, perquè, com el mateix Daniel Torres indica en el capítol 23, “Partir de cero, en cualquier lugar de Europa”: “Les llars no han de ser llocs on lamentar-se sinó llocs on gaudir! I la decoració ha d’il·luminar també aquest nou estat de l’esperit. Es pinten les parets amb vives pintures plàstiques, s’usen papers pintats amb motius abstractes trets de l’art modern” , i continua: “La dimensió d’aquest salt en cinquanta anys és torbadora. Un exèrcit d’electrodomèstics, eixits, com els cotxes i els edificis, de la cadena de muntatge, envaeix la casa. Aquestes màquines xicotetes canviaran la nostra forma de fer les coses. I la nostra forma de pensar-les.”
La casa no és un llibre d’història ni un tractat d’arquitectura, tampoc és un assaig d’antropologia ni un manual d’interiorisme, però sí que és una col·lecció d’històries de les diferents llars que des dels orígens de la humanitat fins als nostres dies s’han constituït al llarg dels segles. A través d’una exhaustiva documentació i servint-se de l’agilitat narrativa que proporciona l’art seqüencial, Daniel Torres explora la història humana i la relació amb el seu refugi. Una obra que mostra la nostra vida tal com és: un gran teatre en què nosaltres els lectors som també el seu privilegiat públic.
