Temps salvatges: un cicle de pel·lícules sobre la Transició espanyola en la Sala SGAE Centre Cultural de València
Parafrasejant el títol de la popular cançó del grup de rock Ilegales, els de la Transició espanyola van ser temps nous, però també salvatges. Temps clarobscurs, en qualsevol cas, replets d'esperances i, alhora, alterats per turbulències de diferent índole i magnitud. En aqueixos anys i en aqueix context, no van ser pocs els realitzadors audiovisuals que van voler retratar en les seues pel·lícules aquella realitat i, molt especialment, els canvis que a cada pas anava experimentant la societat espanyola. De fet, són nombrosos els treballs cinematogràfics sobre aquest apassionant període de la història del país que s'han rodat i estrenat.
La Fundació SGAE, a través del seu Consell Territorial de la Comunitat Valenciana, ha seleccionat algunes d'aqueixes pel·lícules sobre la Transició en un cicle de projeccions que, titulat Temps salvatges, s'exhibirà entre el 17 de setembre i el 3 d'octubre a la Sala SGAE Centre Cultural de València (Blanqueries, 6). Les projeccions, amb entrada gratuïta, començaran a les 18’30 hores.
“Eixíem del túnel, hi havia una urgència i una necessitat de contar que feliçment van coincidir amb autors amb talent, perspectiva i perspicàcia, que van aportar una mirada sobre la realitat que fins llavors no es podia haver fet”, va contar José Sacristán, un dels actors més prolífics d'aquells anys, a l'Agència Efe. Espanya eixia de la dictadura, després de la mort de Franco, i la democràcia es feia lloc amb aires nous i moltes ganes de deixar arrere dècades de foscor i prohibicions. Precisament, el novembre de 1977, un Reial Decret va posar oficialment fi a la censura franquista i va inaugurar un llarg procés de llibertat que va ser ben aprofitat pels cineastes espanyols i que va impulsar gèneres com els de la nova comèdia, el cinema eròtic i de destape, la recreació de successos luctuosos de la Guerra Civil i la dictadura a manera d'incipient memòria històrica, el cinema quinqui… Retrats d'un temps, de la seua societat i els seus costums, que ajuden a conéixer i comprendre millor l'evolució d'Espanya en les últimes dècades.
Un relat cinematogràfic de la Transició
El cicle de pel·lícules sobre la Transició espanyola Temps salvatges s'obrirà amb dues òperes primes datades en 1977 i que, cadascuna a la seua manera, van dibuixar perfectament sobre la pantalla l'esperit i l'estètica del seu temps. La primera, que es projectarà el dia 17 de setembre, és Asignatura pendiente. Va ser el primer llargmetratge de José Luis Garci, que va signar també el guió en col·laboració amb José María González Sinde, i es va convertir en un èxit de taquilla amb més de dos milions d'espectadors. Protagonitzada per José Sacristán, Fiorella Faltoyano, Antonio Gamero, Silvia Tortosa i Héctor Alterio, la pel·lícula narra el retrobament de dos antics nóvios que en la seua joventut, per l'estricta moral de l'època, van deixar pendent certa assignatura. El 19 de setembre s'oferirà Tigres de papel, del director i guionista Fernando Colomo, que va oferir ací el seu primer paper protagonista a l'actriu Carmen Maura. El repartiment va incloure també Joaquín Hinojosa, Miguel Arribas, Emma Cohen i Félix Rotaeta. Va marcar, a més, l'inici de la denominada 'nova comèdia madrilenya', si bé, com ha explicat en diferents ocasions Colomo, en Tigres de papel pretenia mostrar amb subtil ironia i en to una miqueta intimista les contradiccions, esperances i conflictes de la joventut de l'època. No obstant això, aquesta història protagonitzada per una parella de progres separada i ambientada en els primers anys de la Transició va despertar tremendes riallades en el públic que va assistir a l’estrena en el Festival de Sant Sebastià de 1977.
La mostra seguirà el 24 de setembre amb El disputado voto del señor Cayo (1986), adaptació de la novel·la homònima de Miguel Delibes dirigida per Antonio Giménez Rico, autor també del guió al costat de Manuel Matji. Interpretada per Francisco Rabal, Juan Luis Galiardo, Iñaki Miramón i Lydia Bosch, recrea el viatge d'un diputat socialista al costat de dos joves militants, durant la campanya electoral de 1977, per diversos pobles de la província de Burgos i la seua trobada amb l'alcalde d'una vila de tres habitants, el senyor Cayo.
La mostra de pel·lícules Temps salvatges es completa amb quatre títols de caire documental. El primer d'ells és Llach. La revolta permanent (2006), dirigit per Lluís Danés i amb guió de Lluís Arcarazo i Lila Pla. És la història d'una de les cançons més emblemàtiques de la Transició, Campanades a morts. La va escriure Lluís Llach la nit del 3 de març de 1976, només unes hores després que la policia provocara la mort de cinc persones i més d'un centenar de ferits durant l’assalt a l'església de San Francisco de Vitòria, on se celebrava una assemblea de treballadors. Trenta anys després, el cantautor català va tornar a Vitòria per a interpretar la cançó en un homenatge a les víctimes d'aquell tràgic succés.
El dia 2 d'octubre es projectaran dos títols del realitzador David Fernández de Castro, que rendeixen tribut a sengles publicacions, El Papus i Ajoblanco, nascudes en el tardofranquisme i que es van enfrontar al poder i a les convencions de l'època. La primera ho va fer per la via de l'humor i la irreverència, i l'altra amb esperit llibertari, i, així, són ara celebrades com dos emblemes de la contracultura de l'Espanya dels 70. El documental El Papus. Anatomía de un atentado indaga en els fets que van envoltar l'atemptat perpetrat contra la revista satírica el setembre de 1977. Un crim replet d'incògnites que va provocar algunes clivelles en la naixent democràcia. D'altra banda, Ajoblanco. Crónica en rojo y negro conta el naixement de la revista Ajoblanco i la seua evolució, però també la transformació de la societat espanyola durant els anys de la Transició i el posterior desencantament d'aquella jove generació que havia apostat per una radical transformació del país.
Tancarà aquest cicle, el dia 3 d'octubre, la pel·lícula Regresa El Cepa (2019), que rescata la memòria d'un dels casos que millor van definir la lluita en la Transició a favor de la llibertat d'expressió i contra els vestigis del franquisme: el del segrest de la pel·lícula El crimen de Cuenca i el procés militar obert contra la seua realitzadora, Pilar Miró. En Regresa El Cepa, dirigida per Víctor Matellano i escrita per Emeterio Díez Puertas (autor del llibre Golpe a la Transición: el secuestro de ‘El crimen de Cuenca’) i Antonio Durán, l'actor que va interpretar El Cepa en el llargmetratge de Miró, Guillermo Montesinos, torna als llocs del rodatge quaranta anys després per a rememorar aquella història. Després de l’estrena en 1981, dènou mesos després del que s’havia previst, El crimen de Cuenca es va convertir en un gran èxit: més de dos milions i mig d'espectadors van passar per taquilla, i es va recaptar una mica més de 2,7 milions d'euros.
PROGRAMACIÓ:
Dimarts 17 setembre:
Asignatura pendiente, de José Luis Garci.
Dijous 19 setembre:
Tigres de papel, de Fernando Colomo.
Dimarts 24 setembre:
El disputado voto del señor Cayo, d’Antonio Giménez-Rico.
Dijous 26 setembre:
Llach. La revolta permanent, de Lluís Danés.
Dimecres 2 octubre:
El Papus. Anatomía de un atentado, de David Fernández de Castro.
Ajoblanco. Crónica en rojo y negro, de David Fernández de Castro.
Dijous 3 octubre:
Regresa El Cepa, de Víctor Matellano.
Totes les sessions comencen a les 18’30 hores. Entrada gratuïta.
FITXES DE LES PEL·LÍCULES:
ASIGNATURA PENDIENTE (1977 / Drama / 109’)
Direcció: José Luis Garci.
Guió: José Luis Garci i José María González Sinde.
Repartiment: José Sacristán, Fiorella Faltoyano, Antonio Gamero, Silvia Tortosa, Héctor Alterio, Simón Andreu i María Casanova.
Sinopsi: José i Elena van ser nóvios durant l’adolescència en els anys de la dictadura. Ara, la democràcia s'obri camí a Espanya i tots dos estan casats amb altres parelles amb les quals viuen vides completament normals. Un dia, inesperadament, tornen a trobar-se i a enamorar-se de nou. Així, decideixen veure's en secret. Volen recuperar el temps perdut, el temps que els va llevar la repressió a tota la seua generació. I, mentre ells recuperen aqueix temps, el país sencer canvia amb passes de gegant.
TIGRES DE PAPEL (1977 / Comèdia / 93’)
Direcció i guió: Fernando Colomo.
Repartiment: Carmen Maura, Miguel Arribas, Joaquín Hinojosa, Pedro Díez del Corral, Concha Gregory, Emma Cohen, Félix Rotaeta i Juan Lombardero.
Sinopsi: Eleccions generals de juny de 1977 a Espanya. Carmen i Juan són un matrimoni separat que té un fill de catorze anys i que, malgrat la seua situació, manté una relació molt estreta.
EL DISPUTADO VOTO DEL SEÑOR CAYO (1986 / Drama / 94’)
Direcció: Antonio Giménez-Rico.
Guió: Antonio Giménez-Rico i Manuel Matji (a partir de la novel·la homònima de Miguel Delibes).
Repartiment: Juan Luis Galiardo, Francisco Rabal, Lydia Bosch, Iñaki Miramón, Eusebio Lázaro, Mari Paz Molinero, Pilar Coronado i Francisco Casares.
Sinopsi: A Rafael, jove diputat socialista, li comuniquen la mort del seu amic Víctor Velasco. En el cementeri coincideix amb Laly, una antiga companya. Tots dos rememoren la personalitat de l'amic desaparegut i la història que van compartir amb ell durant la campanya de les eleccions de 1977. En un poble de la serra burgalesa van conéixer el senyor Cayo, un vell apegat a la terra que per a Víctor va ser com una espècie de revulsiu: era la primera vegada que escoltava la veu de la saviesa popular.
LLACH. LA REVOLTA PERMANENT (2006 / Documental / 90’)
Versió original en català amb subtítols en castellà.
Direcció: Lluís Danés.
Guió: Lluís Arcarazo i Lila Pla.
Sinopsi: El 3 de març de 1976, durant una assemblea de treballadors a Vitòria, l'actuació de la policia va causar cinc morts i més de cent ferits de bala. Aqueixa mateixa nit, portat per la ràbia, el cantautor Lluís Llach va compondre la que seria una de les cançons més emblemàtiques de la Transició, Campanades a morts. Trenta anys després, Llach torna a Vitòria per a interpretar aquella peça en un concert multitudinari en record a les víctimes d'aquell 3 de març. Un viatge en l'espai i en el temps conduït per la música i les paraules del mateix Llach, en el qual es mesclen records autobiogràfics amb imatges i testimonis dels protagonistes d'aquells fets. Aquesta és la història d'una cançó, el retrat de la persona que la va escriure i la crònica dels fets que la van inspirar. Un crit i una exigència de revolta permanent contra l'oblit.
AJOBLANCO. CRÓNICA EN ROJO Y NEGRO (2015 / Documental / 61’)
Direcció i guió: David Fernández de Castro.
Amb Pepe Ribas, Luis Racionero, Rosa Regás, Jaume Sisa, Félix de Azúa i Fernando Savater.
Sinopsi: La revista contracultural Ajoblanco va nàixer en 1974 amb la voluntat de trencar amb qualsevol tipus d'autoritarisme. Els seus creadors s'identificaven amb els ideals llibertaris i, sense voler-ho, van posar d'acord franquistes i… comunistes! Els responsables d’Ajoblanco eren una autèntica amenaça per al sistema: s'inspiraven en l'esquerra californiana i, a més, eren uns frívols que parlaven d'ecologia o urbanisme humanista. Ajoblanco va connectar amb un públic jove que volia tindre accés a noves formes d'informació i, fins al seu tancament en 1980, va marcar tota una dècada de periodisme contracultural. Ajoblanco. Crónica en rojo y negro mostra com va viure la Transició aquella gent que apostava per una transformació radical del país, així com el seu posterior desencantament.
EL PAPUS. ANATOMÍA DE UN ATENTADO (2010 / Documental / 52’)
Direcció: David Fernández de Castro.
Guió: David Fernández de Castro i Verónica Rossi.
Amb Javier Fernández de Castro, Jordi Amorós (Ja), Antonio Franco, Carlos Navarro, Carlos Giménez, Alberto Rayuela i Ernesto Milà.
Sinopsi: La revista El Papus va nàixer en 1973 i prompte es va convertir en una icona de la contracultura, a més d'una impressionant pedrera de talents com els historietistes Carlos Giménez, Manel Fontdevila o Ivà, i escriptors com Manuel Vázquez Montalbán, Maruja Torres i Antonio Franco. Des del seu primer número es va guanyar tants apassionats lectors com enemics. Aquesta revista “satírica i neurastènica”, com s'autodenominava, es va caracteritzar per l’humor negre i salvatge, que va atacar i va ridiculitzar el puritanisme, la religió, les forces de l'ordre… Això li va valdre pressions, multes, tancaments, amenaces… Aquella escalada de tensió va culminar el 20 de setembre de 1977 quan la publicació va patir un atemptat amb bomba, que va provocar la mort del conserge Joan Peñalver i dèsset ferits.
REGRESA EL CEPA (2019 / Documental / 81’)
Direcció: Víctor Matellano.
Guió: Antonio Durán i Emeterio Díez Puertas.
Amb Guillermo Montesinos, José Manuel Cervino, Mercedes Sampietro, Héctor Alterio, Assumpta Serna i Francisco Casares.
Sinopsi: En 1979, la cineasta Pilar Miró va rodar el llargmetratge El crimen de Cuenca. Basada en fets reals, la pel·lícula va ser segrestada durant més d'any i mig, i la seua directora processada. Finalment va poder ser estrenada l'agost de 1981 i ràpidament es va convertir en un dels grans èxits del cinema espanyol, així com en un avanç de la democràcia i de la llibertat d'expressió. En el documental Regresa El Cepa, l'actor que va interpretar al protagonista de la pel·lícula de Miró, Guillermo Montesinos, torna quaranta anys després als llocs reals de rodatge per a trobar-se amb els veïns. La seua visita serveix de fil conductor del documental, en el qual també són entrevistats especialistes, juristes, exresponsables institucionals, membres de l'equip i actors de la pel·lícula de la directora madrilenya.
