Cèrcol: l'arròs valencià del segle XXI
Social, valenciana, sostenible, innovadora, transparent… així és la cooperativa creada per Teresa Llorca i Miquel Matoses amb l’objectiu de produir una marca d’arròs que tanque el cercle producció-venda-consum. D’esta manera, la formació, la tradició familiar i una recuperada consciència del territori s’uneixen per crear un dels projectes més socials de la plataforma Verkami, on estarà actiu per tal de rebre el suport de qui vullga col·laborar-hi. De 10€ fins 500€: les opcions són variades i permetran als dos joves encetar una part de l’activitat arrossera pràcticament extinta a Sueca: el molí.
Si hi ha un paisatge clau a la Ribera Baixa, eixe és el dels quilòmetres de terra anegada on creix el nostre cereal de capçalera. La població de la comarca ha variat al llarg dels últims segles entorn a les necessitats del conreu. Tanmateix, “durant el segle XX anaren tancant els molins on es pelava el gra, de manera que hui en dia la realitat és que encara que som una ciutat arrossera nosaltres mateixos hem de comprar l’arròs al supermercat, perquè, tot i que existeixen algunes marques menudes a Sueca, només s’enfoquen a restaurants i no estan buscant de manera directa al consumidor final”, comenta Teresa, una de les promotores del projecte.
Iniciativa de “valor”
Així, doncs, Cèrcol naix amb l’objectiu fonamental de rescatar una activitat bàsica i “connectar el productor i el consumidor de manera directa: s’ompli el rebost amb producte local i s’obri la porta a conèixer de prop un producte tan nostre com és l’arròs”, segons explica Teresa.
La marca en sosté en cinc valors fonamentals: el social, des del qual es recupera l’activitat i es posa un preu just al producte; el valencià, perquè l’arròs serà produït, completament, al Parc Natural de l’Albufera, al temps que la resta d’elements de la marca, com ara el disseny, la comunicació o l’envàs, es treballaran amb empreses valencianes; la sostenibilitat per la qual vetlla el projecte posant l’accent en l’ús envasos d’alumini reomplibles; la innovació, tant pel que fa al concepte, com ara a la manera de interaccionar amb el públic i posar al seu abast tota la informació sobre el producte de forma transparent”.
Però per tal que el projecte es puga posar en marxa en tota la seua extensió, és necessari que el crowdfunding assolisca la xifra marcada. L’objectiu inicial de 20.000€ pretén posar en marxa el primer micro molí cooperatiu de Sueca, al qual poder tractar el gra de cada collita per posar-lo a la venda, directament, com a producte de proximitat.
Crisi de la terra
L’agrari és un dels sector més castigats per la manca de reconeixement. “Els nostres llauradors tenen molt clavat en el cap que han de convèncer els fills perquè no es dediquen a la terra”, assegura Miquel, l’altre promotor de Cèrcol. “La meua família s’ha dedicat a l’arròs des de fa tantes generacions que no recordem qui va ser el primer. No obstant això, en un principi, jo vaig estudiar Magisteri. Quan estava ja treballant de mestre, vaig visitar el Celler del Roure i vaig veure cóm un producte tradicional es posava en valor i podia competir en el mercat global. Després d’això vaig estudiar Enginyeria Agroalimentària a la UPV amb la idea de poder continuar amb el cultiu familiar de manera més professional. Em vaig especialitzar en el cultiu de l’arròs, estudiant les seues brosses adventícies, fent un postgrau en emprenedoria a Tailàndia i treballant a una finca d’arròs ecològic a Austràlia.” Per la seua banda, Teresa és Técnica Agroecològica. Ambdòs són un bon exemple de implicació personal amb la terra i el producte.
Amb el seu esforç i la complicitat d’un públic conscienciat, sembla que 2020 pot ser un any de propòsits complits. “Ens agradaria poder portar endavant la collita. Serà la primera que fem ja totalment nosaltres. De la mà d’açò, clarament, ve el fet de vendre-la i eixe és l’altre objectiu fonamental que esperem aconseguir enguany: començar a vendre amb la nostra pròpia marca, Cèrcol i oferir activitats basades en experiències per a donar a conèixer millor el nostre producte”, asseguren Teresa i Miquel.
Doncs no seria mala cosa que el projecte sortira endavant com a mostra que València comença a fer seu el treball dels seus productors agraris. De moment, sembla que la nova preocupació per la sostenibilitat, la revalorització de la proximitat i la necessitat per preservar l’autenticitat com a símbol de diferenciació han arribat per a salvar de l’oblit la tasca d’estes persones. Però menys paraules i més resultats. És l’hora de demostrar-ho. Punt en boca.