Bruno Tamarit: "No hem de deixar morir el nervi del teatre"

Bruno Tamarit (Foto: Viu València)

Després d'haver protagonitzat Hamlet, obra amb la que realitzarà una gira per Madrid del 20 al 31 de març, Bruno Tamarit va tornar a estar al primer plànol de l'escena teatral valenciana per la seua participació en Rey Lear, dirigida per Ximo Flores i representada durant els mesos de gener i febrer al Teatre Rialto. Aquest jove de tan sols 24 anys, comença a fer-se un lloc, amb força, al nostre panorama teatral. Coneixem millor a un dels actors valencians més prometedors.

• A més de teatre, has realitzar diversos treballs en l'àmbit audiovisual (curtmetratges i televisió). En quin àmbit et trobes més còmode i per què?
• Realment no tinc tanta experiència en un gènere o en un altre com per a prendre eixa decisió. He treballat molt en teatre, però em queda molt encara, i molt més en televisió. Em puc desenvolupar millor en teatre, també perquè els meus estudis han estat més enfocats cap aquest àmbit.
• A Rey Lear, la darrera obra en que has participat, interpretes a Edmon. Parla'ns una mica del teu personatge.
• Edmon és el segon fill del compte de Gloucester, un compte molt pròxim al Rei Lear. És més conegut com el fill bastard. Lluny de quedar-se en un complex d'inferioritat, com que és molt llest i intel·ligent i té molt clar que és igual o millor que el seu germà (que és el preferit, tant per son pare com per el propi rei), buscarà la manera de desbancar-lo i esborrar-lo del mapa.
• En un moment en que estem vivint l'absorció de teatres públics per part d'empreses privades, i en que l'inversió pública és cada vegada menor, com d'important penses que és seguir confiant en productores i actors valencians?
• És molt important. En València hi ha professionals molt bons. Sé de professionals que se'n van de València perquè ací no tenen treball i després en troben fàcilment en Madrid o Barcelona. Sembla que a València cada cop queden menys oportunitats. No és el meu cas perquè estic treballant molt, però en solidaritat amb els companys he de dir que tant de bo hi hagen més oportunitats, perquè València està bullint a nivell teatral. No hem de permetre que el nervi del teatre mora.
• No és la primera vegada que coincideixes amb Ximo Flores. Què tal l'experiència de treballar amb aquest director?
• És la tercera vegada que treballe amb ell. Ximo sempre es desconcerta un poc, però jo he desenvolupat prou la intuïció, de cara a saber què és el que ell vol en escena, tant de mi com del meu personatge.
• Tant en Hamlet com en Rey Lear, Ximo Flores reinterpreta els textos de Shakespeare i els dóna una posada en escena molt moderna, amb música en directe, projeccions, etc. Penses que d'aquesta forma es perd una mica l'essència de l'obra clàssica o que, pel contrari, aquesta guanya força i s'apropa més als gustos del públic actual?
• Hi ha una cosa que és inevitable, i és que el públic canvia i el teatre canvia amb ell. També la cultura en general. Si el públic consumeix cultura, la cultura ha d'estar viva i ha d'arribar al públic. Això que fa Ximo Flores és un recurs per a que el públic actual puga digerir millor un text clàssic. Si aquesta història es contara de la mateixa manera que fa segles, a alguns els agradaria molt, però potser no arribara a un públic tan nombrós.
• Hamlet parlava de la tragèdia dels joves, que havien de pagar el despropòsits dels seus majors. Rey Lear ens conta la història d'un rei orgullós que comet errors polítics i personals desastrosos. La actualitat de les dues obres sembla evident...
• Supose que per això els ha triat Ximo, doncs ell també és molt conscient del moment actual en el que estem, no només en Espanya sinó en València concretament, i aquestos textos tenen molta vigència. També és molt important la visió que se'ls done. Cada director, quan rep un text de Shakeaspeare, vol profunditzar en una idea concreta. En aquest cas, ja no és només que el rei ha pres unes decisions no molt bones, sinó que ho ha fet d'esquenes al poble. El rei és una persona vella, avui dia com més gran et fas més difícil és trobar treball. En aquest text de Shakeaspeare, amb l'excusa de que el rei es torna boig, es diuen coses molt interessants. Amb l'experiència, probablement, com més temps passa, més coses interessants a dir tenim. I potser hem d'escoltar més als majors.
• Creus que el nostre rei i els nostres polítics es poden sentir ara al·ludits amb aquestes obres clàssiques?
• Sí, però potser també els caldria un poc de voluntat de canvi. Si no escolten el poble, no sé si anant al teatre es donaran per al·ludits. Hi ha text i hi ha accions com per a sentir-se al·ludits, i tant de bo es senten.