Bombas Gens Centre d'Art presenta la exposició «Sculpting Reality. L'estil documental en la col·lecció Per Amor a l'Art»
Bombas Gens Centre d'Art presenta «Sculpting Reality. L'estil documental en la col·lecció Per Amor a l'Art».Una gran exposició que ajunta una selecció d'obres de la col·lecció Per Amor a l'Art que proposa un recorregut per la història de la fotografia i l'estil documental, des dels anys trenta del segle passat fins a l'actualitat. Comissariada per Julia Castelló, Sandra Guimarães i Vicent Todolí, «SculptingReality» selecciona tres-centes obres d'autors fonamentals que no només aspiren a reflectir la realitat, sinó que reflexionen sobre la seua veracitat, la posada en escena o el concepte de serialitat en l'art. Una manera de representar la realitat més pura i transparent que evoluciona integrant-se en la fotografia artística, avançant cap a una sèrie de treballs conceptuals que revisiten la idea d'arxiu.L'exposició es podrà visitar fins al 15 de maig del 2022.
Susana Lloret, vicepresidenta de la Fundació Per Amor a l'Art, en destaca dos claus: «Continuemconstruint la nostra història, amb cada nova exposició parlem del pas del temps. La mostra parla també del ritme, perquè hem passat del color explosiu de les dos darreres exposicions de la col·lecció («Hiperespais» i «Botàniques») al blanc i negre, de la pintura a la fotografia, de l'abstracció a l'estil documental. El ritme no només es troba entre les obres que componen l'exposició, sinó entre les exposicions que componen la nostra història com a centre d'art». Lloret continua explicant: «La mostra representa el que es podria dir "l'art dins de l'art". Hi ha obres que ja s'han exposat, però no ho pareix, perquè en esta nova exposició cobren una vida nova. Eixa sensibilitat és la que fa que una exposició es puga veure com una obra d'art en si, creada no amb el pinzell o la càmera, sinó amb altres obres d'art, i per això l'expressió "l'art dins de l'art". I es fa evident com el comissari és, en realitat, un artista més. Bé, en este cas, tres artistes més». I afig: «L'exposició ens dona una altra oportunitat de compartir i de mostrar diferents documents gràfics d'una realitat i d'una història que, com totes, està plena de matisos, de posades en escena que poden mostrar el que va succeir de manera més o menys real. Per la qual cosa convidaran a la reflexió». Per a acabar, manifesta: «Som una fundació que passa de la intenció a l'acció. Volem compartir visions. Volem compartir l'art».
«Sculpting Reality. L'estil documental en la col·lecció Per Amor a l'Art» fa un recorregut historiogràfic a través de la mirada de dènou autors.
L'exposició comença la seua investigació en els inicis del gènere amb la sèrieDouble Elephant Portfolio - Selected Photographs. Entre els anys 1973 i 1974,Lee Friedlanderi Burt Wolf seleccionen quinze fotografies de quatre autors que havien publicat enDouble Elephant Press:Walker Evans,Manuel Álvarez Bravo,Garry Winograndi el mateix Friedlander. Com explica Julia Castelló, comissària adjunta de Bombas Gens Centre d'Art: «no es pot obviar que la fotografia documental s'entenia en relació amb el reportatge o fotoperiodisme i, en conseqüència, es mostrava habitualment en periòdics i revistes».Els autors del dossier reflectixen l'inici de l'estil documental i la seua influència, però també la necessitat d'algun d'experimentar amb eixe llenguatge.
Una categoria estètica que brolla amb Evans als Estats Units i té reflex de manera molt primerenca en autors comHelen Levitt,Robert FrankoLouisFaurer. També autors no estatunidencs comRicardo Rangel.I més tard,fotògrafs comSusan MeiselasoTod Papageorge. El darrer exemplifica, en la mostra, l'entrada del color en el gènere en la dècada dels seixanta i posteriormentMike MandeliAnthony Hernandez.
Vicent Todolí, assessor de la col·lecció Per Amor a l'Art, remarca la importància «d'una col·lecció privada que mostra la preocupació de tindre un contingut coherent, capaç d'evidenciar diverses èpoques del llenguatge fotogràfic, que permet veure'n l'evolució i les connexions entre autors de principis i finals d'un mateix segle. L'exposició és un manifest clar del que sempre hem treballat: "fer una col·lecció de col·leccions"».
En la dècada dels seixanta apareix a Alemanya una nova generació que arreplega eixe estil documental Bernd iHillaBecher, per exemple: fotografies documentals d'arqueologia industrial, agrupades per tipologies(buscant una imatge-tipus i serialitat)i seguint una metodologia sistemàtica(ús del blanc i negre, frontalitat rigorosa i exposicions prolongades).Les característiques de la fotografia documental es creuen amb l'art conceptual, que apareix de manera paral·lela els mateixos anys. Així, es presenta, al costat dels Becher,DavidGoldblatt,EdwardRuschaoLewisBaltzdinsd'eixa nova fotografia documental en la qual preval el concepte, però en imatges carregades de sentit documental i estètic.
Com explica Sandra Guimarães, directora artística de Bombas Gens Centre d'Art: «El concepte de serialitat en l'art és una de les especificitats del mitjà fotogràfic i acompanya els artistes en la necessitat que tenen de qüestionar i reflexionar sobre el món que ens envolta, sobre la realitat, complexa, cruel i bella». Un reflex, ja siga a partir de retrats o paisatges i també amb la necessitat de classificar per a comprendre similituds i diferències en estructura i aparença. En la mostra es presenten també, com a hereus d'eixe estil documental, treballs com els de Bleda y Rosa,Ian Wallace o Xavier Ribas.
«Sculpting Reality» s'acompanya d'un catàleg que reproduïx una selecció de les obres de l'exposició i assajos escrits pel mateix artista Ian Wallace i per l'escriptor i docent que reflexiona sobre la fotografia com a document des del 2008 Víctor del Río. La publicació és una coproducció amb La Fábrica Editorial.
FUNDACIÓ PER AMOR A L'ART
LaFundacióPer Amor al'Art (FPAA), privada i familiar, desplega una triple activitat, artística, social i investigadora, en l'antiga fàbrica rehabilitada Bombas Gens de València. La col·lecció Per Amor a l'Art , que té l'assessorament de Vicent Todolí, compta amb un fons de més de 2.250 obres d'art de dos-cents vint autors i, a través de diverses exposicions i activitats, es compartix en el seu espai expositiu. La labor de la FPAA relacionada amb la integració socialde menors en risc d'exclusiói el suport a persones amb dany cerebral adquirites du a terme des de l'àrea social. I tambéimpulsa la investigació i divulgació de malalties rares, especialment la malaltia de Wilson.
