Aigua de març, herba als sembrats...Ja està ací el caloret
Març, el mes del caloret amics, el mes en què la taronja i el fressó viuen glorioses vides junts.
Recorde que ja era la meua passió feta professió, els menús que preparàvem en plenes falles sempre amb els primers maduixots acompanyats d’alguna nata muntada que ens portava el forner amb les pataquetes de l’esmortzar. Recordeu les pataquetes? Jo sí, perfectament, aqueix pa que al principi va ser un cercle i que abans de fermentar el van partir des del centre a l’exterior amb un sol tall donant peu a un pa amb una forma, quasi una corona amb dos pics paral•lels a cada costat.
Bo, perquè aquest pa era el pa en format xicotet (francesita) o amb una meitat res més que ens alimentava els berenars i els esmorzars que féiem els de la falla, els infantils amb els majors. Era el moment de prendre el que ells prenien en aqueixa taula llarga a la meitat del carrer. Llonganisses, xoriços i botifarres que portava a les 8 del matí des de Torrent en Ricardo, el tio carnisser d’un dels de la falla.
Teníem tots els adobats i fermentats que pugues imaginar, des de les cebes tendres de color rosat, al pimentó en salmorra, uns picants, llimes, tomaques, algunes herbes silvestres adobades, olives partides, després repartides per damunt de les taules amb desenes de cacaus de collaret que portaven d’uns camps que l’avi del meu amic Javi tenia en el port de Catarroja i que el mateix assecava i torrava.
Recorde la sang en ceba, la carn de poltre amb els alls tendres de temporada, molta olor de pimentons rostits per a fer els esgarraets i les titaines dels pepitos que portàvem a l’ofrena.
Amb tot no podia faltar l’All i pebre d’anguiles que des de Massanassa arribaven i el tio Pep era el que exercia de cuiner en la falla. Aquest plat als majors se li posava en recipient individual i a nosaltres, els xicotets, en una cassola al mig de la taula.
No faltava mai el conill fet amb molts alls i una mica de conyac, el mateix que s’utilitzava amb els cremaets i cafenets batejats per a acabar de rematar la feina.
Tot es banyava amb el barral de vi, algunes gasoses, (ni de conya hi havia aigua a la taula) i pitxers de cervesa treta d’aqueixes aixetes de cervesa que hi havia al casal que nosaltres vigilàvem per si alguna vegada algú la deixava oberta, que alguna vegada passava, i llavors posàvem davall el got de vidre, per a després aparéixer davant d’algunes conegudes com si la beguérem –que cap interés teníem perquè ens semblava massa amarga–, Ai, Senyor! perdona’m que era jove i no sabia apreciar la cervesa…
En aquests esmorzars cadascú tenia la seua pataqueta, que era el sinònim de l’ingrés mensual de diners¨tu cuida que tingues la pataqueta cada mes¨ens deien.
Salut, i per l’amor de Déu, aneu als Mercats a comprar...
