La Mutant representa 'Daimon y la jodida lógica', el muntatge més recent de Matarile amb un gran desplegament artístic i tècnic

Els gallecs Matarile porten més de tres dècades innovant dins de la seua particular concepció del teatre, entès com un mestissatge de tendències on l'apartat visual i sonor és l'autèntica força motriu. En Daimon y la jodida lógica, el seu muntatge més recent i el seu retorn als grans formats, l'autora i directora Ana Vallés i l'il·luminador i escenògraf Baltasar Patiño -fundadors de la companyia l'any 1986- parteixen d'un concepte mitològic que, en funció del context, pot representar el destí, la consciència o l'impuls creatiu, però que simbolitza sempre allò que hi ha més enllà de l'establert, el trivial, la fotuda lògica.

L'espectacle desembarcarà a La Mutant els propers 26 i 27 de febrer, amb un desplegament artístic i tècnic de primera magnitud que inclou a catorze persones sobre l'escenari, ja siguen actors, ballarins, músics o el mateix daimon, un dimoni xanquer i nassut convertit en una figura constant i inquietant. "Podem donar-li una corporeïtat, una presència fosca o col·laboradora, imaginar-nos una figura que ens acompanya i que no és jo, i el nostre jo quedaria intacte", explica Vallès, que va ser finalista a la millor direcció en els premis Max 2019. "Però a mi m'interessa més el daimon que és jo, el nostre jo incomprensible, una part de nosaltres que connecta amb l'irracional, amb el misteri, amb el fantàstic. Una porta a l'extraordinari, al que ens salva, al sublim o la bogeria".

A partir d'ací, tot és possible en Daimon y la jodida lógica. L'espectador assisteix a una posada en escena aclaparadora, amb quatre creadors musicals interpretant en directe, una suggerent i desconcertant atmosfera lumínica, impactants coreografies, ressons circenses, abundant filosofia i fins i tot pinzellades de Bob Fosse. Entre les figures que desfilen sobre les taules, hi ha violinistes enfurismades, bateries que toquen amb les dents, una dona-vaca... Perfils extrems que escapen a tota lògica i volen fugir de la presó que estableix la nostra rutina. "Parlem de perruques convivint amb assajos filosòfics", corrobora Ana Vallés. "D'esmorzars, cigarrets, mans, refugis, potser del gat, d'aquella veu. Parlem de les coses que importen".