La Real Seneyera de 1928, còpia de l'original de 1545, ix de l'ajuntament per a ser restaurada integralment

La Real Seneyera de 1928, còpia de l"original de 1545, ix de l"ajuntament per a ser restaurada integralment./ EPDA

«La Senyera facsímil de la bandera de 1545, que presideix la processó del 9 d'Octubre, ha eixit del Museu Històric Municipal on es custodia, per a ser traslladada i restaurada en l'Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Generalitat, IVACOR». L'alcalde de València, Joan Ribó, ha anunciat la restauració de la bandera que presideix la processó cívica del poble valencià des de l'any 1928, i així mateix ha informat del projecte d'elaborar una nova rèplica de la Senyera del segle XVI mitjançant nova tecnologia «que ens facilite acostar-nos el més possible a la Senyera original, i ens permeta fer una bandera fàcil de portar i de preservar per al futur».

La Senyera ha sigut traslladada este matí des del Museu Històric al Saló de Cristalls, on ha sigut estesa, plegada i acuradament embolicada per al seu transport fins a la seu de l'IVACOR, on es procedirà a la seua restauració. L'alcalde de València, Joan Ribó, ha assistit a l'acte, acompanyat per la regidora de Cultura, Glòria Tello, i la secretària autonòmica de Cultura, Raquel Tamarit, així com nombrosos membres de la Corporació.

Tal com ha explicat Joan Ribó, «més enllà del que diuen les lleis, la Senyera és, en sentiment, la representació del nostre valencianisme, un sentir íntim i col·lectiu de pertinença i d'identitat, que renovem cada any en la festivitat del 9 d'Octubre amb la solemne processó cívica d'homenatge a la figura del Rei Jaume, fundador del Regne de València». L'actual ensenya és obra del seder Eduardo Sanchis Romero, rèplica de la Real Senyera de 1545, i es conserva actualment, molt malmesa pel pas del temps, en el Museu Històric i, des de 1928, desfila cada any en la processó cívica del 9 d'Octubre.

«Les banderes no duren eternament», ha assenyalat l'alcalde, «estan fetes de teixit, seda i or en este cas, i la seua conservació es veu compromesa especialment quan, com succeeix en el cas de la Senyera, han d'eixir cada any en un acte tan emotiu per al portador o portadora com estressant per al tèxtil; així com en la baixada des del balcó despenjada amb una corda, un acte tan tradicional i estimat per tot el veïnat com roín per a la bandera i els elements que sobreïxen d'ella, i també en el trànsit des de l'Ajuntament fins al Parterre i de tornada a casa, que el perjudiquen greument any rere any». «El pas del temps –ha explicat l'alcalde- es manifesta entre els seus plecs, en els esquinços que presenta, en el desgast de la baina o dels llambrequins de la corona».

Ribó ha presentat el projecte de restauració i de rèplica, que serà assumit íntegrament per l'Institut Valencià de Restauració, i Investigació de Béns Culturals, IVACOR, dependent de la Conselleria. Per part seua, la regidora de Cultura, Glòria Tello, ha recordat la trajectòria de l'actual bandera, que va nàixer de la mà de l'alcalde de València en 1927, el Marqués de Sotelo, i del president de la Diputació, José María Carrau els qui, a la vista del deteriorat estat de l'exemplar que es conserva de 1545, van ordenar elaborar una Senyera nova, en tot semblant a l'original; i deixar descansar la del segle XVI, després de ser restaurada, en la vitrina en la qual s'exhibeix en l'Arxiu de la Casa Consistorial. Eixe any, l'Ajuntament va encarregar la confecció de la nova senyera, encara que en realitat se'n van teixir tres, ha recordat Glòria Tello: la de l'Ajuntament, una altra per al Col·legi de l'Art Major de la Seda, i la tercera per al doctor Muñoz Carbonero, que va acabar servint de sudari a Vicente Blasco Ibáñez, en el seu enterrament a Menton (França).

«La nova Senyera va eixir en processó per primera vegada el 9 d'octubre de 1928, i no ha deixat de fer-ho des de llavors. És la que tenim ací. Han passat més de 90 anys i, lògicament, mostra els símptomes de desgast que en el seu moment va patir la seua antecessora», ha subratllat la regidora Tello. Per part seua, la secretària autonòmica de Cultura, Raquel Tamarit, ha assegurat que «sí o sí, la Senyera restaurada estarà llesta per al 9 d'Octubre de 2021, tal com ens ha encarregat encaridament l'alcalde».

UNA NOVA RÈPLICA

De manera paral·lela, l'Ajuntament ja està treballant també en el projecte d'elaboració d'un nou facsímil, ajudats per la tècnica que permeta la major aproximació a la Senyera original i disposar d'una bandera fàcil de portar i de preservar per al futur, ha explicat l'alcalde, «perquè l'actual arribarà prompte, si no ha arribat ja, al final de la seua vida útil, i abans que se'ns desfaça entre els dits, cal preservar-la, conservada en el Museu Històric, com la seua predecessora, per al gaudi de les generacions futures».

De fet, l'any passat, la Regidoria de Patrimoni Històric i Artístic va signar un conveni de col·laboració amb el projecte Silknow de la Universitat de València (finançat per la Unió Europea), a fi d'estudiar la Senyera de 1545, des del punt de vista de la seua manufactura, elements components i estat de conservació. Este estudi, quan estiga acabat, oferirà informació molt valuosa de cara a plantejar la creació d'una rèplica el més fidel possible a l'original.