Exposició "442 hz" de Diego Mestre a Oliva
La temàtica de les obres que Diego Mestre ofereix en aquesta primera exposició individual s'inspira en la música -i d'una manera més restrictiva, preferent- en els músics; en els rostres i en les mans dels músics. Els instruments, tan pictogènics i tantes vegades representats en la història de la pintura, tenen en aquesta exposició una presència limitada, reduïda. Es podria ben bé dir que el leitmotiv genèric de les obres exposades és l'expressió de les emocions que la música provoca en els intèrprets i que alhora ells projecten -transformant-les, amplificant-les- amb les seues veus, els seus gestos o els seus instruments.
L'autor combina el doble vessant de músic i pintor i es fa ressò de les seues vivències i les plasma gràficament en olis i aquarel·les, sempre amb el fil conductor de la música, recercant una nova i diferent provocació emotiva.
Com les danses d'una Suite o els moviments en una Simfonia, l'obra gràfica es presenta agrupada en Sèries, el decurs de les quals s'iniciaria amb el Políptic de l'ona acústica. Aquesta obra, realitzada amb tècnica mixta sobre taula, és paradigma de la focalització en l'art musical de les pintures exhibides. El Políptic està compost de nou elements que materialitzen cromàticament els diversos timbres i sonoritats que els instruments musicals suggereixen a l'autor: colors, textures, vibracions de la línia es corresponen amb la varietat d'un conjunt instrumental.
Recorrerem les sèries Directors i Instrumentistes realitzades en oli sobre llenç, on l'autor, amb traços vigorosos i ràpids -es diria pintades in fretta e furia- ha captat la gestualitat característica i peculiar d'aquells músics, fent el·lipsi dels instruments i èmfasi en els rostres i les mans. Posicions i gestos traçats amb una austeritat cromàtica que evoca la paleta goyesca en les Pintures Negres.
De menor format i diferent tècnica, -aquarel·la sobre paper-, és la sèrie Músics. Un tractament més delicat dels subjectes i un major repertori cromàtic caracteritza aquest grup d'obres, especialment eloqüent en alguns gestos i en l'expressivitat dels rostres: recollits i concentrats en unes ocasions, vibrants i grandiosos en altres.
Els escassos instruments representats s'agrupen en la sèrie Instruments que inclou entre altres l'obra 442, que intitula l'exposició. Aquest quadre, de major format, ens endinsa en la paradoxa de com variant l'escala dimensional es pot transformar allò figuratiu (la tapa d'un violí) en una superfície cromàtica sense ninguna connexió aparent ni cap motiu formal.
La música vocal, la que protagonitza la veu humana, té també la seua presència en els quadres de Mestre. La sèrie Àugurs és com un acord de caràcters enigmàtics, transmissors d'arcans i vaticinis. En ella es simplifica encara més l'espectre cromàtic, potentment ressaltat sobre taula crua només desbastada.
Udolants, -olis sobre llenços- complementa en cert sentit la sèrie anterior introduint majors recursos cromàtics i suggerint l'ús de la veu -el crit- com instrument musical primigeni. El mateix ocorre amb la sèrie Cecs, breu galeria de rostres evocadors de profetes, rapsodes delirants, orats, divinitats o genis
En aquesta polifònica desfilada de cares vociferants presenten un cert contrapunt Els rostres d'infant que, com les seues veus blanques, ens tornen els colors clars i la candidesa pròpia de la infantesa, o els retrats de Dona jove descansant, Jove músic i Jove al contrabaix, que ens acosten la música a la vida quotidiana, i ens la mostren com una opció grata i accessible.
