'Yo tardaré un poco más' viura el diumenge 9 de maig la seua estrena absoluta

María Guerra té 22 anys i dues passions: les arts escèniques i la criminologia. Mentre avançava en la seua formació dins de tots dos camps (actualment cursa quart d'Art Dramàtic i tercer de Criminologia), es va proposar investigar a fons la complexitat de la ment humana i els seus trastorns, estudiar el procés indesxifrable que porta a un ésser humà a cometre un assassinat, i traslladar tota esta tasca a un text que poguera ser representat sobre un escenari. Així va sorgir Yo tardaré un poco más, un treball per al qual la jove creadora es va entrevistar amb criminòlegs, experts en salut mental i policies, va realitzar un exhaustiu procés de documentació en hemeroteques i es va envoltar de reconeguts professionals de la dramatúrgia valenciana (Paula Llorens, Xavo Giménez i Toni Agustí, este últim també director de la peça) per dissenyar al costat d'ells la translació escènica de la seua idea. El projecte s'ha desenvolupat durant els últims mesos al Teatre El Musical, dins el programa de residències artístiques de l'Ajuntament, i el proper diumenge 9 de maig, a les 18:30 hores, viurà la seua estrena absoluta a la sala municipal com a part de la programació de festival Cabanyal Íntim.

Sobre les taules, María Guerra interpreta a algú de la seua edat, amb les mateixes inquietuds vitals i professionals i el mateix nom, però amb un matís important: la protagonista de l'obra ha passat a l'altre costat de l'espill, ha confós realitat i ficció i el resultat és aterridor, com un joc divertit i macabre al mateix temps. "El parricidi és percebut en la societat com un acte cruel i atroç, de difícil comprensió", assenyalen els responsables d'una obra on també juga un paper fonamental el clàssic de Lewis CarrollAlícia al País de les Meravelles, que el personatge principal llig durant un interrogatori, i que representa esta metàfora entre els dos mons (real i fictici) que s'entrecreuen amb terribles conseqüències. "Una de les possibles motivacions de l'assassinat dels progenitors pot ser degut als problemes d'alcoholisme o drogodependència d'estos", expliquen sobre la causa que va provocar el crim al voltant del qual gira l'obra. "En este supòsit és on resulta més interessant la justificació emocional de l'acte subjectiu. Es convertiria així el parricidi en un acte d'amor? I més encara: Com s'arriba del desig a l'acte?".