Juan Bisquert científic valencià reconegut internacionalment publica "La Conjectura Canamel o el Sacrifici del Bateig"
Feia temps que no havia llegit una novel·la de ciència ficció que em impactés tant com "La Conjectura Canamel o el Sacrifici del Bateig" que a través del seu protagonista, Nelo Canamel, m’involucra, com a lectora, en un passat i en un futur que confluiran en una revolució científica. Juan Bisquert, doctor en física per la Universitat de València i actualment catedràtic de física aplicada i director fundador de l'Institut de Recerca de Materials Avançats (INAM) de la Universitat Jaume I de Castelló, ens submergirà, amb una creativitat desbordant en la teoria de la consciència, en la computació quàntica, en les tradicions i costums valencians, en la viticultura, unint la incertesa i les emocions d'una era científica plena. Perquè tot pot passar...
Es pot adquirir a Amazon o llibreria habitual.
Juan Bisquert presentarà la seua novel·la a la Fira del llibre de València el 30 d'abril, a les 18:00 hores a Sala Museu III.
C.S .: - Juan ets un dels cinc valencians situats a la llista elaborada per "Clarivate Analytics" entre els 3000 científics més citats del món. Com has aconseguit quedar-te a la teua terra quan molts investigadors opten per anar-se'n?
J.B .: - Ha estat, treball, un bon equip, amb un suport, pressupost econòmic per fer recerca de nivell i bona sort, tot junt.
C.S .: - Però molta gent ha obtingut algunes ajudes, però al final emigren...
J.B: - Vaig ser de la primera generació que va arribar a la Universitat Jaume I i teníem totes les possibilitats per davant, érem molt joves, 1991 i amb el temps, l'ambició era crear ciència excel·lent ací, no a Singapur, perquè siga ciència valenciana, perquè aprofite al sistema productiu. Gràcies a l'Agència Valenciana d'Innovació, que ha creat el President Ximo Puig i Antonio García Reche. La nostra visió era fer ciència excel·lent, hem treballat molt i vàrem també agafar la ona creixent de les energies renovables que va començar a ser un problema d'interès mundial. L'any 2000 vam participar amb èxit en les primeres propostes de cèl·lules solars alternatives al silici. He tingut uns col·laboradors excel·lents, els meus companys, hem aconseguit un resultat que és extraordinari, no només jo he aconseguit entrar a la llista ISI Highly Cited Researchers que és molt exclusiva, però és que en l'últim any quatre investigadors del meu institut, els meus companys han entrat a la llista ISI Highly Cited Researchers, això no ho té a Espanya.
C.S .: - La ciència t'ofereix un territori de creativitat infinit per això has escrit, en part, "La Conjectura Canamel"?
J.B .: - Té la voluntat de transmetre l'essència des de dins, des d'un modest creador científic, que sóc jo, com hi ha moltíssims, però tots vam gaudir el procés, l'aventura, la incertesa de la creació d'una cosa important. Canamel és un súper èxit en aquest camp però sent el mateix que sent qualsevol becari que està mirant les seues dades i troba una cosa innovadora, aquest moment de novetat, d'intuïció, i tenia la voluntat de transmetre això a la població que estiga interessada.
C.S .: - He llegit últimament que un equip d'investigadors de l’IFTM de Moscou, al costat de científics dels EUA i Suïssa, han aconseguit que un ordinador quàntic tornara a l'estat que tenia una fracció de segon en el passat. I en llegir el teu llibre, en formular la matèria i l'espai, obre la porta a propostes insospitades de l'Univers. No et sembla?
J.B .: - Sí, és clar.
C.S .: - Perquè "La conjectura Canyamel" per a mi, és molt més que una ficció narrativa.
J.B .: - El llibre comença en una Física que conec que és la mecànica quàntica convencional que té un grau enorme d'estranyesa; el que passa és que els humans hem evolucionat en una percepció natural a una certa escala, tenim uns sentits per sobreviure, per fugir del tigre de dents de sabre, el que siga i després com és la natura quan vas baixant d'escales fins arribar a les minúscules, és quan descobreixes la ciència. Tu no pots pensar als teus conceptes naturals de temps, espai, d'orientació, no funciona, hi ha una altra, és la científica i això és l'evolució del coneixement i s'aplica als aspectes de la societat.
C.S .: - El teu llibre comunica tant.
J.B .: - Poden passar coses estranyíssimes, la noció del temps, de l'ordre, hi ha moltes nocions, que es poden manipular, està l'especulació teòrica i després la demostració experimental. Ara és un moment interessantíssim, perquè la complexitat enorme de la computació quàntica s'està realitzant i es realitzarà en els pròxims anys. La humanitat arribarà a fer coses realment extraordinàries, noves, on la raresa del món quàntic es gasta per produir coses que ens interessen.
C.S .: - Però la ciència posa a l'home per davant de tot?
J.B .: - La ciència té aquesta dicotomia, està l'ànsia del misteri de comprendre i també l'ànsia de dominar, de governar. Però està l'avarícia, la competició, la ciència està plena de passions humanes però té una ètica especial que és la reproducció d'experiments i al final ha funcionat.
C.S .: - Un repte seria enfrontar-se a situacions noves basades en conjectures, realitzant-se les comprovacions i proveir un fons de coneixements. És el que has volgut transmetre?
J.B .: - Tot progrés es basa en una conjectura que es fa en algun moment, però la ciència està plena d'incerteses, de gent que s'arrisca a fer el ridícul, és una aventura totalment humana.
C.S .: - Per això Nelo diu que s'ha de triar entre la seguretat o descobrir la veritat.
JB: - Aquesta dicotomia està en la societat, molta gent prefereix la seguretat d'unes creences fermes, que normalment, les mantenen, diuen que sempre ha estat així i després hi ha l'obertura de trencar però clar, et dóna més incertesa, és més complex, tens menys certeses, ací està la condició humana entre aquestes dues coses.
C.S .: - Nelo també comenta que la ciència genera forces de reacció en aquells que no poden omplir la seua obscuritat interior, aquesta frase, com moltes altres, m'ha arribat.
J.B .: - Efectivament, la ciència genera reaccions, la societat ha de comprendre bé la realitat de la ciència per prendre una opció; tan roí seria tractar d’extrapolar procediments científics a totes les coses, com negar que la terra és plana, ens cal buscar un equilibri, aquest equilibri, cap sap on es troba.
C.S .: - "La Conjectura Canamel" parla d'una societat diferent. Necessitem saber els límits de la convivència i les possibilitats de la humanitat? Perquè, justament, se'ns pot anar de les mans, no?
J.B .: - És clar, no hi ha cap resposta.
C.S .: - I amb la teua novel·la, has posat "el dit a la nafra" amb la teua ficció.
JB: - Crec que la nostra generació esta trobant aquest problema, perquè de menuts vam vore una narrativa de progrés, de millora que va passar, però ara bé, en comptes d'anar cap endavant, anem cap enrere, com a temes socials, que apareixen conflictes molt seriosos, hi ha molta incertesa.
C.S .: - Toques molts temes, la sostenibilitat, l'amor que sents per la teua terra, les tradicions, la viticultura, la supervivència personal, etc volies que tots aquests temes, que et fan viure, estigueran presents a "La Conjectura Canamel"?
J.B .: - Són els recursos que tinc, jo tinc aquesta societat, el País Valencià, ací tenim unes coses, som un grup humà que s'organitza i a partir d'això vaig construir la vida del protagonista.
C.S .: - Les persones per tot arreu que et llegeixen sabran més de nosaltres, de les nostres costums i ens comprendran millor.
JB: - Viatje molt i llig coses que escriuen a Corea, a Filipines, etc, però cadascú té una societat, han de fer l'esforç per comprendre a cadascú en cada cultura, sempre que siga interessant i que tinga alguna cosa que aportar. Els valencians som gent interessant i tenim coses a aportar per eliminar certes fòbies destructives.
C.S .: - Que no comporten res.
J.B .: - És clar, el món ara és molt gran i nosaltres hem de situar-nos al món i ací està Nelo, que passa de tot i ell té les seues històries i les gasta per les coses que les haja de gastar.
C.S .: - La realitat material es pot modificar a través de la consciència? La idea seria que obrim un domini nou de comprensió? Això podria ser en un futur pròxim?
J.B .: - És una pregunta molt complexa però realment la pregunta és “Què és la consciència?” Estem en dues direccions, una és l'aplicació de la computació quàntica i l'altra és realment saber què és la consciència, és un problema duríssim i quan sapiguem què significa la consciència o ens aproximem més a tindre la informació que ara és gairebé nul·la, podrem saber quines són les seues possibilitats. Ara ho viu cadascú des del seu interior.
C.S .: - Què una màquina, en un moment donat, et fragmente, et puga llegir, et cree alguna cosa o algú?
J.B .: - És clar, és una possibilitat. Et poden llegir, una vegada que estiga descodificada l'estructura molecular del cervell, et pot llegir l'estat actual, tret que siga una indeterminació intrínseca. No sabem quin és el límit, si es pot fer o no, encara no ho sabem.
C.S .: - "La Conjectura Canamel" és una epopeia de l'era científica que omple d'incerteses i d'emocions. És una possibilitat d'un futur no remot?
J.B .: - És possible, ací està la història, cadascú ha de fer la seua lectura... És una novel·la narrativa de ficció especulativa.
C.S .: - Per què han de llegir "La Conjectura Canamel"?
J.B .: - Perquè poden gaudir d'una història que té una incertesa, si els agrada la ciència i no són científics professionals. Poden entrar en l'epopeia d'un científic, el que li passa a un científic que intenta tindre èxit, progressar, crear, això crec que és molt interessant; no hi ha tants llibres així. Comunicar la ciència és molt difícil i he intentat fer-ho amb una novel·la i a més, és una novel·la narrativa interessant, si accepten que està carregada de ciència.
C.S .: - Amb un llenguatge que ho pot entendre gairebé tothom.
J.B .: - Crec que sí, he treballat moltíssim perquè no fora pesat i espere que siga agradable de llegir.
C.S .: - I amb exemples...
JB: - Sí, estava obligat a fer-ho perquè si parles de quàntica queda molt dispers i he volgut donar una imatge perquè el lector es defense i sàpiga de què estem parlant realment, almenys, una aproximació, sí que he volgut donar una noció a la gent.
Entrevista realitzada per Carmela Sánchez
Fotografies realitzades per J. Félix Gimeno
Més informació sobre turisme, oci, cultura i gastronomia en http://www.viuvalencia.com/
