L'IVAM revisa cinquanta anys de trajectòria de Jordi Teixidor

La directora de l'IVAM, Nuria Enguita; l'artista Jordi Teixidor, i el comissari, Joan Ramon Escrivà, han presentat l'exposició 'Final de partida. Jordi Teixidor', que s'inaugura el dijous 3 de febrer en l'IVAM Centre Julio González. La mostra reuneix setanta obres d'aquest creador valencià, Premi Nacional d'Arts Plàstiques 2014 i un dels màxims representants de l'abstracció espanyola, procedents dels fons de l'IVAM, de museus i institucions i de la pròpia col·lecció particular de l'artista.

"L'exposició presenta en què ha esdevingut Teixidor després de tants anys dedicat a aquesta professió", ha declarat l'autor. El títol de la mostra procedeix d'una obra que va finalitzar l'any 2020, 'Fin de partie', un llenç al qual ha dedicat 18 anys de treball. És una pintura de grans dimensions que pren com a referències les obres 'Els banyistes en el riu' i 'Porte-fenêtre à Collioure', de Henri Matisse.

Segons el creador, aquesta obra ha significat "una constant lluita contra el quadre i contra mi mateix per superar el que volia que fora una representació del món matissià". Aquest equilibri entre construir i destruir és on Teixidor considera que habita el fracàs. "No s'ha de tindre por al fracàs. El fracàs és generador de molts èxits", ha sentenciat.

Amb 'Final de partida' l'IVAM revisa de nou els més de 50 anys de trajectòria de Teixidor, després de la primera exposició que li va dedicar el Museu en 1997, donant forma a un projecte que s'allunya d'una retrospectiva a l'ús. "La intenció és recopilar uns moments determinats del seu itinerari artístic i establir nous diàlegs que donen compte de la coherència del seu llenguatge plàstic", ha explicat Nuria Enguita durant la presentació.

La directora del Museu ha comentat que 'Final de partida' és un terme utilitzat en els escacs per a referir-se a un pròxim desenllaç, al·ludeix a la culminació d'un llarg recorregut de reflexió, investigació i experimentació per part de l'artista, una sort de final de partida sobre la qual Teixidor ha comentat que "no sap si hi haurà continuïtat o no".

L'exposició també rastreja les fonts d'inspiració i les claus de les investigacions de Teixidor en el camp de la pintura. D'ací la inclusió d'una natura morta barroca de Juan van der Hamen, un gènere que continua fascinant l'artista, i de dos artistes que han influït en el seu treball: Barnett Newman i Ad Reinhardt.

"Ens interessava destacar que l'artista continua treballant en obres molt interessants que es veuran per primera vegada en la mostra i reflexionar sobre el seu llenguatge pictòric", que, en paraules de Joan Ramon Escrivà, "després de cinquanta anys continua insistint en la depuració formal, l'ús del color, la idea de corporeïtat, l'ús de la fusta o la idea del marc i la llinda", ha enumerat.

L'exposició acaba en una sort de capella que invita a contemplar sis pintures negres, una sèrie a la qual l'artista ha dedicat desenes d'obres defugint de les connotacions tràgiques projectades a través d'ell pels artistes del Barroc o de l'Informalisme. "He intentat ser honest amb mi mateix. Sempre vaig ser un pintor abstracte, he romàs fidel a la meua manera d'expressar i d'arribar a entendre què és això que s'anomena art", ha conclòs Jordi Teixidor.