El Museu de Prehistòria de la Diputació descobrix els secrets del depòsit de monedes medievals més important de València

El Servici d'Investigació Prehistòrica del Museu de Prehistòria de València ha presentat el llibre El depòsit monetari del carrer de la Llibertat de València i la moneda grossa d'argent de Barcelona (segles XIII-XIV), de Miquel Sánchez Signes, en un acte que ha tingut lloc a la biblioteca del museu propietat de la Diputació de València i que ha comptat amb la presència del mateix autor i de Josep Torró, professor titular del departament d'Història Medieval de la Universitat de València.

L'exemplar, que forma part de la sèrie de 'Treballs varis' del Museu de Prehistòria, recull els resultats d'una exhaustiva investigació, duta a terme per Miquel Sánchez Signes durant una dècada, sobre el depòsit monetari del carrer de la Llibertat. Es tracta d'un autèntic tresor monetari compost per 2.483 monedes de plata, totes encunyades a la casa de la moneda de Barcelona entre els segles XIII i XIV.

És, sens dubte, una de les acumulacions monetàries medievals més importants no sols de la Corona d'Aragó, sinó de tota España. Principalment a causa de les seues característiques particulars, és un depòsit tancat que està format únicament per una mena de moneda, l'anomenat gros de plata, més conegut amb el nom de croat.

Els croats van ser una moneda barcelonina creada per Pere el Gran en l'últim any del seu mandat, en 1285. S'encunyaven, en un principi, únicament a la casa de la moneda de Barcelona, i van tindre una primera etapa de gran èxit compresa entre aquell any i la dècada de 1360, aproximadament. Cada moneda de plata equivalia a 12 de les monedes xicotetes de coure, que en l'Edat mitjana es denominen 'diners'. Precisament tot este període, a excepció de les últimes encunyacions fetes a Barcelona, es troba present en el depòsit del carrer Llibertat. Comprén els regnats successius dels monarques Pere III el Gran, Alfons III el Franc, Jaume II el Just, Alfons IV el Benigne i Pere IV el Cerimoniós, tots ells representats en les monedes objecte d'anàlisi.

No es coneix un altre tresor d'este volum en època medieval que estiga format per una mena de moneda tan específica i en un estat de conservació tan bo com el que s'ha estudiat en el llibre que es presenta.

El tresor va aparéixer l'any 1994 en el transcurs de les obres d'ampliació de la seu de les Corts Valencianes, en dos solars situats al carrer de la Llibertat. L'excavació arqueològica, dirigida per l'arqueòloga Consuelo Matamoros, va documentar una complicada seqüència que anava des dels nostres dies fins a època islàmica, però va anar en els estrats datats en la Baixa Edat mitjana on van aparéixer les monedes, amagades dins del buit d'un mur.

Les primeres aproximacions al seu estudi les van dur a terme els investigadors Pere Pau Ripollès i Maria de Mar Llorens, amb la mateixa Consuelo Matamoros, en 1994, i, de nou, en una publicació monogràfica, anys més tard, dedicada als tresors monetaris de València. Però no es va tornar a aprofundir en la col·lecció fins a l'any 2010-2011, quan María del Carmen Bouzas i Manuel Gozalbes van reprendre la seua classificació. Esta va ser la base sobre la qual Miquel Sánchez Signes va començar la seua investigació.

Actualment, el depòsit està dividit en dos espais. Mentre que el Museu de Prehistòria de València custòdia 2.083 de les monedes, 400 d'elles estan guardades en les Corts Valencianes, juntament amb el recipient on van aparéixer ocultes, un 'brasero' ceràmic datat a mitjan segle XIV i un plat de la mateixa època.

La investigació a més ha sigut convertida en tesi de doctorat, dirigida pel professor Josep Torró a la Universitat de València. El llibre no sols fa un repàs a l'aspecte de numismàtica més pur, amb l'anàlisi de les monedes, la seua classificació per tipus, la seua catalogació i comptabilització, sinó que el treball va més enllà. L'autor aconseguix situar el tresor en el seu temps, tractar de comprendre el context de la seua formació i de la seua pèrdua.

Tracta de respondre a la pregunta principal, que és què fa un tresor de quasi 2.500 monedes barcelonines en el cor de la ciutat de València? Per esta raó, analitza la circulació monetària en el Regne de València i el comtat de Barcelona durant els segles XIII i XIV, aconseguint definir un fenomen d'ús compartit de la moneda valenciana i la catalana en aquells moments. Si no haguera sigut per aquell moviment de paritat, hauria sigut quasi impossible una troballa d'estes característiques. La hipòtesi es fonamenta en l'estudi de documentació d'arxiu, però també en troballes arqueològiques d'altres tresors en terres valencianes, catalanes i del sud de França, amb monedes de València i de Barcelona, per a traçar una evolució dels volums de monedes presents en cada moment històric.

El treball es complementa amb l'anàlisi de laboratori de 24 de les monedes del tresor, i amb l'estudi dels volums de producció aproximats per a croates a la casa de la moneda de Barcelona en els segles XIII i XIV. En definitiva, una investigació que intenta tocar tots els aspectes relatius a la formació, vida i pèrdua del tresor i, a la fi, contestar a una curiosa pregunta: qui va ser l'encarregat de formar aquella xicoteta fortuna i com, quan i per quina raó la va perdre?