El TEM presenta un espectacle amb muntanyes i invasions alienígenes

Agrupación Señor Serrano és una de les companyies més singulars de l'escena nacional. El seu teatre no entén de gèneres -ells mateixos defineixen les seues produccions com espectacles intermèdia on es barregen text, performance, vídeo, so i fins i tot maquetes- i la seua paleta de recursos es mou d'allò innovador al vintage amb tots els punts intermedis. Per això, quan un pensa en una obra seua dedicada al concepte de veritat, només pot imaginar infinitat d'interpretacions i matisos, a més d'analogies tan insòlites com una muntanya. 

"Hi ha una idea àmpliament compartida: escalar una muntanya, superar totes les dificultats per arribar al seu cim i, una vegada allà, poder veure el món tal com és, veure la veritat i no només ombres i reflexos", reconeixen els seus responsables a propòsit de The Mountain, la peça que representaran al Teatre El Musical els propers dies 21 i 22 (20 hores). "Realment és així? Sovint, mirant des del cim no es veuen més que núvols o boira cobrint-ho tot, o un paisatge que canvia depenent de l'hora del dia o de l'oratge. Com és este món aleshores? Com és esta veritat? Existeix la veritat? És esta un cim que cal coronar i prou, o més bé un sender fred i inhòspit que cal ascendir contínuament?

En el seu procés de recerca, la formació liderada per Àlex Serrano torna a recórrer a personatges reals i històries contemporànies que, aparentment, no tenen res a veure unes amb les altres però que acaben convergint de manera sorprenent. En el cas deThe Mountain, tot comença amb la primera expedició britànica a l'Everest el 1924, quan George Mallory va desaparèixer entre la boira a només 200 metres del cim, i ningú va poder provar si va arribar o no fins a dalt. Sobre l'escenari, la seua esposa reflexiona sobre la veritat indemostrable que, en canvi, cobra força a través de la insistència i l'amor.

La segona aproximació a la veritat es produeix a través de la mítica lectura radiofònica deLa Guerra dels Monsen 1938, en la qual un joveníssim Orson Welles va aconseguir semblar el pànic convencent els nord-americans que estaven sent envaïts per forces extraterrestres. Un episodi que vincula directament els termes de confiança i veritat, i que estableix més d'un paral·lelisme amb el món actual, en què el públic es mostra vulnerable davant la irrupció d'un nou format informatiu. Finalment, l'obra concedeix un especial protagonisme a Vladímir Putin, un personatge que s'apropa al concepte des de la seua part més fosca i seductora, i la presència del qual permet analitzar el paper dels mitjans de comunicació i la fina línia que separa la veritat de la sospita i la impostura.