MOSTRA
El CCCC reivindica la diversitat lingüística amb la mostra d'Antoni Abad en llengua de signes
Abad posseeix una llarga trajectòria artística en l'àmbit de la videocreació i el net.art i fa més de 15 anys que treballa en projectes col·laboratius
REDACCIÓ
2021-06-11
Presentació. EPDA
És ben sabut com la sordesa aïlla de la majoria oïdora. Moltes persones renuncien a entendre aquells que no dominen els codis hegemònics de la comunicació verbal. A més, les mascaretes i el distanciament social, dedicades a frenar la propagació del coronavirus, es tradueixen en una soledat addicional, reduint dràsticament les oportunitats de comunicació amb amics, familiars i col·legues.
El projecte DEAF.city a València és l'origen del seu futur desenvolupament com a plataforma en línia, on poder reunir la diversitat de llengües de signes i la particular idiosincràsia de les persones participants sordes de diverses ciutats. No sols com un punt de trobada entre les comunitats sordes distants, sinó també com un pont de comunicació amb la multitud oïdora.
L'exposició, que ha sigut produïda pel Consorci de Museus amb la col·laboració de Fesord (Federació de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana), ha sigut presentada aquest matí pel director del CCCC, José Luis Pérez Pont, l'artista, Antoni Abad i la directora de Fesord CV, Amparo Minguet.
Pérez Pont ha explicat que l'exposició d'Antoni Abad és un dels projectes seleccionats dins de la nostra convocatòria 'CoSSos. Comunitat de sabers subalterns' que ens està permetent treballar amb diferents col·lectius als quals es dona visibilitat aproximant-nos a altres realitats de la nostra societat". En aquest sentit el director del CCCC ha destacat "el projecte DAR dedicat a dones artistes en entorns rurals o ara la proposta d'Antoni Abad que ha treballat amb persones amb diversitat auditiva. En el cas de DEAF.city aquest projecte ens ofereix l'oportunitat de millorar la relació entre les persones oïdores i les comunitats amb diversitat auditiva, a més de reivindicar el llenguatge gestovisual".
Amparo Minguet ha agraït a Antoni Abad i al CCCC aquesta exposició, que considera "una idea meravellosa que dona visibilitat a la llengua de signes i promou l'accés a la cultura de les persones amb diversitat auditiva. Aquests projectes influeixen en la resta de la societat perquè es veja la llengua de signes com una llengua més en la qual ens podem expressar, fins i tot amb aquesta mena d'acudits. Som una minoria lingüística però no per això hem d'estar minoritzats. Aquest projecte reconeix el mèrit de les persones amb diversitat auditiva i fa que la resta de la societat veja que existeix una altra realitat".
L'exposició es compon de tres obres: 'DEAF.city', que dona nom a l'exposició, 'Orelles sordes', un treball en col·laboració amb la Federació de Persones Sordes de Catalunya en el marc de la convocatòria Multiverso 2018 de la Fundació BBVA, i 'RealTime', un rellotge que indica l'hora en el Sistema de Signes Internacional (amb el suport de BEEP Collection-New Art Foundation).
Antoni Abad ha explicat que "en la peça 'Orelles sordes' catorze persones participants de Barcelona amb diversitat auditiva dialoguen en parelles sobre els setze temes que elles mateixes van triar. Em va sorprendre el sentit de l'humor que van demostrar tindre, fins i tot per a temes ben grossos contaven un acudit, una anècdota i sovint afinaven més en els temes que tractaven que en la conversa normal, i des d'ací vaig pensar que el pròxim projecte estaria destinat a l'humor", i ha afegit que "si l'humor és la tendència de les experiències que provoquen riures i divertiment, tothom sap que pot evocar les coses bones i dolentes, la tristesa i l'humor, la tragèdia, el misteri, la foscor... Probablement cada sentiment pot ser motiu d'un bon acudit".
"En total la peça 'DEAF.city' presenta 37 acudits i anècdotes. La major part d'aquests es refereixen a la interacció entre les persones sordes i les persones oïdores. Cal no oblidar que aquest és, principalment, el seu dia a dia" ha assenyalat Antoni Abad.
Per a l'artista aquest projecte és el punt de partida d'una plataforma digital, en la qual reunirà la diversitat de llengües de signes existents i acostarà a la ciutadania aquesta diversitat lingüística. Segons Abad "la geografia de les llengües parlades no coincideix amb la de les llengües de signes".
Apel·lant al particular enginy que practica la ciutadania sorda sobre la seua pròpia condició i de la seua intricada relació amb els qui gaudeixen de l'oïda, 'DEAF.city' aspira a crear un entorn que afavorisca l'eloqüència gestual, revelant el clam del silenci.
L'exposició es podrà veure a la Sala 1 del CCCC fins al 27 de juny.
Antoni Abad (Lleida, 1956)
Antoni Abad posseeix una llarga trajectòria artística en l'àmbit de la videocreació i el net.art i fa més de 15 anys que treballa en projectes col·laboratius amb diferents col·lectius.
Entre 2004 i 2014 centra la seua activitat en la realització de projectes de comunicació audiovisual en Internet, a partir de l'ús de telèfons mòbils per part de grups en risc d'exclusió de Mèxic DF, Lleida, Lleó, Madrid, Barcelona, San José de Costa Rica, São Paulo, Ginebra, Manizales (Colòmbia), Sàhara algerià, Nova York i Mont-real al Canadà. Taxistes, joves d'etnia gitana, treballadores sexuals, immigrants, missatgers amb motocicleta, refugiats i desplaçats, guerrillers desmobilitzats i persones amb mobilitat reduïda van ser participants actius d'aquestes experiències, publicant dia a dia les seues pròpies cròniques audiovisuals en www.megafone.net
A la tardor de 2014 inicia el projecte blind.wiki, una xarxa ciutadana en Internet per a persones cegues i amb baixa visió, que després ha sigut duta a terme en 2015 a Sydney, en 2016 en la 9a Biennal de Berlín i a Breslavia Capital Europea de Cultura, i en 2017 en la Biennal de Venècia. Les contribucions a través de telèfons mòbils de les persones participants són accessibles mitjançant l'aplicació mòbil en aquestes ciutats, així com en la web del projecte: www.blind.wiki
Entre altres seus, els seus projectes han sigut presentats en les institucions següents: Centre d'Art Reina Sofia, La Casa Encendida y Matadero a Madrid, Museu d'Art Contemporani MACBA, Centre d'Art Santa Mònica, Fundació Joan Miró i Fundació Suñol a Barcelona, New Museum i P.S.1./MoMA a Nova York, Hamburger Bahnhof a Berlín i ZKM de Karlsruhe a Alemanya, Musac a Lleó, Centre d'Art Contemporain a Ginebra, Museo de Arte Moderno a Buenos Aires, Laboratorio de Arte Alameda y Centro Cultural de España a Mèxic, Santander Cultural a Porto Alegre, Centro Cultural São Paulo i Pinacoteca do Estado de São Paulo al Brasil.
También te podría interesar...