La Mutant tanca el seu apartar coreogràfic amb la ballerina Ayelen Parolin

Des que va començar l'actual programació el gener passat, La Mutant ha convertit la dansa contemporània en un dels pilars bàsics de la seua proposta. Sis mesos intensos durant els quals han passat pel seu escenari referentsvalencians com La Siamesa, Sandra Gómezo elmés recent Ladyfunta, a més d'artistes i companyies emblemàtiques del circuit nacional com Societat Doctor Alonso, La Intrusa, Thomas Noone o Bárbara Sánchez. Els propers dies 11 i 12 de juny (20 hores), la sala municipal tancarà el seu apartat coreogràfic de la temporada amb una altra presència d'excepció: la ballarina argentina -encara que establerta a Brussel·les- Ayelen Parolin, l'experimentació de la qual dins del camp de la dansa li ha portat a integrar les imperfeccions del cos i l'humor en els espectacles, donant lloc a un segell molt recognoscible que en La Mutant es podrà disfrutar amb dos muntatges diferents,Wherever the Music Takes You IIiWith.

El primer d'ells és una peça alegre i rítmica de vint minuts en què Parolin, transformada en una mena de "nina Michelin", reacciona a l'agressió sonora que li provoca el piano de Lea Petras. Totes dues formen un duo escènic molt particular que pretén burlar-se de l'època actual, en què triomfen la seguretat i els algoritmes predictius i s'oblida allò que és imprevisible, la base de l'autèntic gaudi. "En esta peça l'impredictible és l'objecte a seguir, de manera separada per cadascuna de nosaltres, en l'elecció de les modalitats de treball i d'escriptura. I que passe el que haja de pasar", assenyala la creadora.

Per la seua banda,With(45 minuts), protagonitzada pels ballarins Alessandro Bernarderschi i Éric Domeneghetty, persegueix la reflexió dels espectadors des de la ingenuïtat i la part més "animal" de l'ésser humà i l'art. "En este duo, m'agradaria embarcar-me en l'exploració en alquímiacomençant per les figures de l'idiota i el pallasso, examinant la seua vulnerabilitat, insuficiència, absurd, i capacitat per ridiculitzar", explica Parolin. "No per representar-los, sinó per ubicar-los dins de nosaltres mateixos, i usar-lo quasi com una arma subversiva. Una arma les explosionsde la qual poden ser un mitjà per explorar el riure i la comèdia. Personalment, no trobe res més agradable o poderós que escoltar a l'audiència riure".