El CCCCinema del Centre del Carme reestrena la comèdia espanyola 'Dripping' en el seu vinté aniversari
El CCCCinema del Centre del Carme presenta dissabte, 21 d'agost, la reestrena de 'Dripping', una pel·lícula valenciana que urgeix redescobrir. En el marc del seu cicle de comèdia europea 'De què riem a Europa?', el Centre del Carme projectarà una còpia restaurada en 4K de la pel·lícula de Vicent Monsonís que compleix 20 anys.
A més, es podrà veure un 'making off' del film que transcorre en llocs tan emblemàtics com ho va ser la sala La Gallera, l'IVAM o el mateix Centre del Carme. A la celebració assistiran tant el director, que presentarà la pel·lícula amb el director del cicle, Daniel Gascó, com diversos membres de l'equip.
A part de la seua visió mordaç del món de l'art, és un document molt valuós de la ciutat de València. L'humor que imprimeix Vicent Monsonís recorda per moments al cine de Blake Edwards (tota la seqüència de l'atracament té ecos de 'La pantera rosa') i, sobretot, les 'buddy movies' americanes, aquelles on una parella distorsionant es veu involucrada en una cadena d'embolics. El gran Juan Luis Galiardo la va definir com una "pel·lícula àcrata", per aquella mirada desprejudiciada i desvergonyida, que no interromp el seu to de crític fins i tot quan transcorre en llocs emblemàtics de València o s'encontra amb els poders públics.
Com a anècdotes, Gascó ha destacat que "una vegada llegit el guió, Juan Luis Galiardo va signar el seu compromís de participar en un tovalló de paper d'un restaurant de Barcelona. Per a l'estrena, es va preparar un quadern didàctic entorn dels diferents temes artístics que aborda, un material que després es va utilitzar en classes".
'Ödipussi', 1987 (17 d'agost)
L'alemanya 'Ödipussi' arriba dimarts a l'equador del cicle de comèdia del CCCC. 'Ödipussi' va ser el primer dels dos llargmetratges que va protagonitzar, va dirigir i va escriure Loriot (Vicco von Büllow), cèlebre caricaturista alemany. El títol es refereix a una paraula inventada a partir del complex d'Èdip i l'apel·latiu Pussi que la mare del protagonista li dona en la pel·lícula. Per a Loriot, la comèdia no és un mitjà per a resultar graciós, sinó un vehicle formidable que satiritza les coses quotidianes.
Produïda quan encara hi havia el mur de Berlín, va ser l'única pel·lícula que es va estrenar als cines de les dues parts d'Alemanya al mateix temps. 'Ödipussi' va ser molt ben rebuda tant per la crítica com pel públic, i en 1988 va arribar a ser la més taquillera del país.
'Luna Papa', 1999 (18 d'agost)
Com el 'Casanova' de Fellini o 'Tristam Shandy', el xiquet que narra 'Luna Papa' encara no ha nascut. Així justifica aquesta narració màgica que transcorre a Tadjikistan, territori bell i difícil on a penes havien entrat les càmeres. Emparentat llavors amb la poesia balcànica d'Emir Kusturica, Khudojnazarov hi signa la seua millor obra, un film capaç de prendre's amb notable humor fins i tot aquella fe islàmica que condemna un embaràs sense marit.
Gascó ha destacat que "'Luna Papa' mai va voler ser una pel·lícula russa i es nota que beu de diferents cultures. El seu director va viure a Duixanbe, Taixkent i Moscou i volia fugir del nacionalisme imperant" i ha afegit que "es va rodar a Tadjikistan, Uzbekistan i Kirguizistan buscant vastos i salvatges paisatges, on la llum, els colors són tan particulars que no es poden trobar en cap altre lloc".
'Les deux amis', 2015 (19 d'agost)
'Les deux amis' té la potència de qualsevol òpera prima. S'hi percep saviesa, domini narratiu i la ferocitat de qui vol arrancar fort. El director, Louis Garrel, havia mamat cine de molt jovenet. Tenia 6 anyets la primera vegada que va actuar en una pel·lícula de son pare, el gran Philippe Garrel, 'Les baisers de secours' (1989), i 17 quan va confirmar la seua carrera com a actor. Amb la complicitat de Christophe Honoré en el guió, recorre ací a l'esquema del triangle amorós, el mateix que va moure els fils d''Una dona per a dos' d'Ernst Lubitsch o 'Jules et Jim' de François Truffaut. "En un exercici de resistència, Garrel roda el seu debut en el llargmetratge en 35 mm", ha assenyalat Gascó.
'Shirley Valentine', 1989 (20 agost)
Alienada perpètuament per la família; primer pels seus pares, després pel seu marit i fills, Shirley Valentine resol a la seua manera la gran pregunta: 'Quan faré el que voldré?'. Shirley Valentine és una ama de casa de Liverpool que es planta als 45 anys. Immersa en el paper de cuinera i serventa del seu marit, decideix reprendre el seu paper de dona i fer el que més desitja.
'Shirley Valentine' trenca contínuament la quarta paret, és a dir, mira a càmera i es dirigeix al públic com ja havia fet Michael Caine en 'Alfie', dirigida també per Lewis Gilbert. La protagonista, Pauline Collins, va ser nominada a l'Oscar.
'The Smallest Show on Earth', 1957 (22 d'agost)
El títol, 'The Smallest Show on Earth' ('L'espectacle més xicotet del món', 1957) es refereix irònicament a 'The Greatest Show on Earth' ('L'espectacle més gran del món', 1952), de Cecil B. DeMille.
La pel·lícula continua sent divertida ara, més de 60 anys després de l'estrena. La seua reivindicació del cine de barri, de les projeccions accidentades, de l'ambient recollit i popular continua sent entranyable en aquest context de canvi i crisi dels cines. Misteriosament, aquesta gemma del cine britànic a penes es coneix a Espanya. El film ens dona la benvinguda al cine Bijou i els seus programes atrotinats, pel·lícules de sèrie B i Z servides per un projeccionista llegendari, Peter Sellers.
Fins al 29 d'agost, el cicle de comèdia europea del Centre del Carme 'De què riem a Europa?' projectarà un total de 24 títols que es poden gaudir, cada nit, amb entrada gratuïta i doble subtitulació en castellà i valencià. Més informació enconsultar ací
