'El Ardor' arriba a La Mutant

Quan Alberto Cortés (Màlaga, 1983) va descobrir el llibre Els xics salvatges, escrit en 1971 pel gran estendard de la "Generació Beat" William S. Burroughs, una xicoteta espurna va sorgir al seu interior. En les seues pàgines, el novel·lista nord-americà retratava a una colla de joves guerrillers que, armats amb els elements més impensables, emprenien la seua particular revolució per acabar amb tots els sistemes dogmàtics, de pàtries a religions, fins i tot el propi llenguatge. Buscaven destruir l'establert i començar de zero, crear una comunitat sense líders ni jerarquies que utilitzara una llengua basada en l'art pictòric i no en les paraules. Amb la seua obra, Burroughs va desafiar totes les regles i va servir d'inspiració al treball d'altres artistes de culte, de Jim Morrison, David Bowie o Kurt Cobain en la música a Francis Ford Coppola o David Cronenberg en l'apartat cinematogràfic.

Faltava la revolució "escénica", i ací és on Cortés -director, dramaturg i performer, a més de llicenciat en Història de l'Art-, va trobar un camí pel qual començar a explorar. Aquella espurna inicial va passar a ser una flama creativa, es va alimentar d'altres influències com Arthur Rimbaud o Hakim Bey, i va acabar convertint-se en un incendi imparable. El seu títol ésEl ardor, arriba a La Mutant els propers 28 i 29 de maig (20:30 hores) i el seu autor la defineix com "un speech sobre la decisió definitiva d'abandonar la casa i triar el salvatge, i per això el cos no pot estar sol, necessita envoltar-se de les seues parelles, d'una banda de desheretats i maleïts amb els que fugir".

En la seua investigació, Alberto Cortés va anar variant el plantejament a mesura que s'endinsava en el concepte de desig, que en el cas deEl ardorté més a veure amb una expressió romàntica i un vincle amb el capitalisme que amb el consum ràpid del cos. "L'obra sembla un discurs on una ombra parla sobre la necessitat de convertir en immortals a les comunitatsoutsiders, adolescents, velles, queers i cossos al marge", descriu Cortés, qui s'enfronta en solitari al text al llarg d'una hora. "Es tracta de fer d'ells bandes de carrer que visquen el desig com un estat romàntic immortal, contra el consum ràpid, com a eina de destrucció de la societat afectiucapitalista".

Amb esta performance La Mutant encara el mes de juny, l'últim abans de tancar temporada, amb la presència de la dansa contemporània local i europea, a més de altrespropostes d'arts vives.