Cargando Eventos...

X Cerrar
Registro
Acceso
Buscador de eventos en Valencia

Fecha
Tipo de evento
Iniciar búsqueda eventos
X Cerrar
Uso de cookies
Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios, se utilizan para prestar o habilitar servicios o finalidades solicitados por los usuarios. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí
Estás en: Portada > En Valencià
CIÈNCIA

Astrònoms capten la primera imatge d'un forat negre

Rebecca Azulay, de la Universitat de València, és una de les participants en la investigació
REDACCIÓ 2019-04-11
Rebecca Azulay
Forat Negre

La Universitat de València ha participat en un treball internacional que suposa un canvi de paradigma en les observacions d’un forat negre supermassiu situat en el centre de la galàxia Messier 87. Rebecca Azulay, de la Universitat de València, és una de les participants en la investigació.

 

El Telescopi Horitzó de Successos (EHT per les seues sigles en anglés), un telescopi d’escala planetària, constituït per huit radiotelescopis i forjat gràcies a una col·laboració internacional, va ser dissenyat amb l’objectiu de capturar les primeres imatges de forats negres. En una sèrie de conferències de premsa internacionals simultànies celebrades hui dimecres, 10 d’abril, per tot el planeta, investigadors de l’EHT han revelat que han tingut èxit i han mostrat la primera evidència visual directa d’un forat negre supermassiu i de la seua ombra.

 

Aquesta fita científica apareix anunciada en una sèrie de sis articles científics publicats hui en una edició especial de la revista ‘Astrophysical Journal Letters’. La imatge mostra el forat negre al centre de Messier 87 (M87)1, una galàxia massiva situada en el pròxim cúmul de galàxies Virgo. Aquest forat negre es troba a 55 milions d’anys llum de la Terra i és 6.500 milions de vegades més massiu que el Sol2.

 

L’EHT connecta els senyals dels radiotelescopis, repartits per tot el planeta, per a formar un telescopi virtual de la grandària de la Terra amb una sensibilitat i resolució sense precedents3. L’EHT és el resultat d’anys de col·laboració internacional i ofereix als científics una nova forma d’estudiar els objectes més extrems de l’Univers predits per la relativitat general d’Einstein, un segle després de l’històric experiment que va confirmar aquesta teoria per primera vegada4.

 

“Hem pres la primera imatge d’un forat negre”, ha dit el director de l’EHT, Sheperd S. Doeleman, del Center for Astrophysics Harvard & Smithsonian (els Estats Units). “Es tracta d’una fita històrica en astronomia obtingut per un equip de més de 200 investigadors”, ha afegit.

 

Els forats negres són objectes còsmics extraordinaris, d’una enorme massa però extremadament compactes. La presència d’aquests objectes afecta al seu entorn de forma extrema, corbant l’espai-temps i sobreescalfant qualsevol material confrontant.

 

“Quan es troba immers en una regió brillant, com un disc de gas incandescent, esperem que un forat negre genere una regió fosca similar a la d’una ombra, una cosa ja predita per la relativitat general d’Einstein que mai havíem vist fins ara”, ha explicat el director del consell científic de l’EHT, Heino Falcke, de la Universitat de Radboud (Països Baixos). “Aquesta ombra, causada per la curvatura gravitacional i l’absorció de llum per l’horitzó de successos, revela molt sobre la naturalesa d’aquests fascinants objectes i ens ha permés mesurar la colossal massa del forat negre de M87”, ha explicat.

Múltiples observacions independents de l’EHT, analitzades cadascuna amb diferents mètodes de reconstrucció d’imatges, han revelat una estructura en forma d’anell amb una regió fosca central: l’ombra del forat negre.

 

“Una vegada segurs que havíem captat l’ombra, vam poder comparar les nostres observacions amb una àmplia sèrie de simulacions per ordinador que inclouen la física de l’espai corb, la matèria sobreescalfada i els potents camps magnètics al voltant del forat negre. Moltes d’aquestes característiques de la imatge observada concorden sorprenentment bé amb les nostres prediccions teòriques”. “Això reafirma la nostra interpretació teòrica de les observacions, inclosa l’estimació de la massa del forat negre”.

 

La creació de l’EHT ha suposat un repte formidable, que va requerir modernitzar i connectar una xarxa mundial de huit telescopis ja existents situats en zones remotes a una gran altitud. Aquestes localitzacions inclouen volcans a Hawaii (els Estats Units) i Mèxic, muntanyes a Arizona (els Estats Units) i Sierra Nevada (Espanya), el desert xilé d’Atacama i l’Antàrtida.

 

Les observacions de l’EHT empren una tècnica denominada interferometria de molt llarga base (VLBI per les seues sigles en anglés), la qual sincronitza telescopis per tot el món i aprofita la rotació de la Terra per a formar un gegantesc telescopi virtual de la grandària del nostre planeta. Observant a una longitud d’ona de 1,3 mil·límetres i gràcies a la tècnica VLBI, l’EHT aconsegueix una resolució angular de només 20 microsegons d’arc, suficient per a poder llegir un periòdic a Nova York des d’una cafeteria a París6.

 

Els telescopis que s’han emprat per a l’obtenció d’aquests resultats són: Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA), Atacama Pathfinder Experiment (APEX), tots dos a Xile; el telescopi IRAM 30 metres en Sierra Nevada (Espanya); el James Clerk Maxwell Telescope, a Hawaii (els Estats Units); el Gran Telescopio Milimétrico Alfonso Serrano (Mèxic), el Submillimeter Array (Hawaii), el Submillimeter Telescope, a Arizona (els Estats Units), i el South Pole Telescope, a l’Antàrtida7.

 

La posada en marxa de l’EHT i les observacions que s’han anunciat hui suposen la culminació de dècades de treball observacional, tècnic i teòric. Aquest exemple de treball en equip global ha requerit una estreta col·laboració d’investigadors de tot el món. Tretze institucions associades han treballat per a crear l’EHT, emprant infraestructures ja existents i finançament extra obtingut d’una gran varietat d’agències, entre les quals es troben la US National Science Foundation (NSF), l’European Research Council (ERC) i agències financeres d’Àsia.

 

Astrònoms valencians

 

Diversos astrònoms valencians han participat en aquesta fita científica. D’una banda, Rebecca Azulay, investigadora postdoctoral finançada per la Generalitat Valenciana a través de la convocatòria APOSTD, i que treballa actualment en el Departament d’Astronomia i Astrofísica i en l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, ha participat en les observacions des del telescopi IRAM 30 metres situat en Sierra Nevada (Granada). Azulay, a més, ha format part de l’equip de treball encarregat de configurar l’equipament tècnic d’aquesta antena.

 

D’altra banda, Iván Martí-Vidal, de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), va dissenyar els algorismes que van permetre combinar les dades d’ALMA (l’element més sensible de l’EHT) amb la resta de radiotelescopis; és a més coordinador del grup de polarimetria (el principal objectiu del qual és estudiar el paper dels camps magnètics en les proximitats del forat negre). Martí-Vidal és també l’investigador principal del projecte ‘Generació Talent’ (GenT) d’excel·lència investigadora, subvencionat per la Generalitat Valenciana, que iniciarà al juny d’enguany en l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

 

“Hem utilitzat instrumentació d’última generació en el telescopi IRAM 30 metres. D’aquesta manera, hem pogut registrar una gran quantitat de dades que han resultat crucials per a la reconstrucció de l’ombra del forat negre de M87”, explica Azulay.

 

“Aquesta no és sol la primera imatge d’un forat negre, sinó també un primer fotograma; el primer fotograma d’una gran pel·lícula que està per rodar”, afirma Iván Martí-Vidal. “L’EHT continuarà observant aquest i altres forats negres. A poc a poc, observarem i aprendrem com es comporta la matèria en aquestes regions tan extremes de l'existència”, puntualitza l’astrònom.

 

“Hem aconseguit alguna cosa que semblava simplement impossible fa tan sols una generació”, ha conclòs Doeleman. “Els avanços tecnològics, la connexió entre els millors ràdio telescopis del món, i el desenvolupament de nous algorismes ens han permés obrir una finestra completament nova per a l’estudi dels forats negres i l’horitzó de successos”.

 

También te podría interesar...
0 Comentarios en la noticia




Si quiere opinar introduzca su nombre, email y su opinion, finalmente pulse enviar. TODOS LOS CAMPOS SON OBLIGATORIOS

Nombre

Email

Debe introducir una dirección de correo válida (no aparecerá publicada)

Titulo para el comentario

Introduzca aquí su comentario

Condiciones de uso:
- El usuario se compromete respetar las normas éticas mínimas de convivencia y respeto hacia los demás.
- Todas las opiniones recibidas en Viu València serán supervisadas antes de la publicación de las mismas.
- Las opiniones podrán ser borradas (pero nunca modificadas) sin previo aviso.
- Cualquier intento de uso fraudulento del presente formulario será registrado y puesto en conocimiento de las autoridades competentes.

Acepto las normas de uso


Buscar

publi

Encuestas

¿Qué te parece el Parc Central de València?

Me gusta

No me gusta

No está mal pero me esperaba más

Hubiera preferido otro diseño

VOTAR

VER RESULTADOS

Buscar en Viuvalencia.com

Foros de debate

No hay foros activos

Pulse aquí para ver los foros abiertos

Todas las secciones